Avui voldria parlar de l’amor

Amor

Avui voldria parlar de l’amor

No pas d’aquest sentiment foll que emergeix quan les coses ens van bé o del que sentim quan projectem els nostres anhels en alguna persona.

Volia parlar d’un estat més profund que es cuina a foc lent i que parla de nosaltres quan la vida ens planta cara. Es presenta en les diferents maneres d’acompanyar-nos quan les coses no surten com voldríem o en els moments en què vivim amb més força el que ens manca que el que tenim.

Estic parlant de l’amor que comença envers nosaltres mateixos. D’aquesta personal manera d’estar amb nosaltres quan ens sentim fràgils, vulnerables, inadequats i, fins i tot, poc amorosos.

He anat descobrint que l’amor és espai. Espai per permetre que les coses siguin com són sense pretendre impedir els canvis que la vida ens porta i també per quedar-nos quiets, sense resoldre, atents a descobrir com és la realitat en realitat.

Soc del parer que l’amor podem generar-lo. Aquest aprenentatge té a veure amb voler avançar en la vida estimant algunes pors i vergonyes pròpies que no sabem explicar perquè sovint ens acompanyen des de temps en què encara no sabíem expressar-nos i que constitueixen les nostres dificultats i mancances personals. En aquest sentit, respon a una voluntat de mirar i permetre, de rendició.

Fem camí en caminar; quan ens hem enfangat uns quants cops ens és més senzill començar a renunciar a aquesta persona –perfecta– que haguéssim volgut ser i anem disposant de més espai, amor, perquè l’exigència no ens imposi ser diferents de qui som.

Llavors és quan apareix l’altre, en realitat. O els altres. La parella, l’amic, el pare, els companys. L’altre a qui podem estimar en la mesura que disposem de prou espai perquè es comporti tal com és. No perquè ens dona o el necessitem; no! Sinó perquè jo, que aprenc a acompanyar-me i reconec alguns dels meus límits i necessitats, puc compartir un determinat espai amb els límits i necessitats d’aquest altre. La intersecció és poderosa!

Conrear amor és crear espai.

 

Romandre tranquil·lament a tocar de la por, ballar suaument amb la incertesa, abraçar la pròpia vulnerabilitat. És des d’aquesta acceptació que puc arriscar i sortir de la meva àrea de confort per trobar-te.

 

També et pot interessar