La vida és tossuda

L’aspecte cíclic de la natura és tossut. Aquests darrers dies percebo un canvi en tot el que m’envolta: la llum, els ametllers i els colors de la muntanya.

Com en un garbuix indestriable, reconec el desig i també la por. Tant de temps amb falses il·lusions, pèrdues, frustracions i desencontres, que una part de mi voldria continuar hivernant, perpetuar-se en els dols i no córrer cap risc innecessari.

Tornant al garbuix i a les seves aparents contradiccions, us volia compartir que aquests dies va deixar el cos el monjo vietnamita Thich Nhat Hanh. Mestre de tantes coses!

El vaig conèixer fa uns anys quan després de llegir molt sobre mindfulness desitjava viure durant un temps el fet quotidià des de la Plena Consciència. L’estada a la seva comunitat de Plum Village va ser un descobriment i sobretot, em va obrir el cor. Recordo el so de les campanes que obrien l’espai al silenci durant tot el dia. També les caminades amb consciència, la sensació a la pell de ser tots un ésser avançant amb una sola presència.

Em va aclaparar com parlava del patiment. Percebia el dolor de la seva infantesa i els traumes viscuts la guerra del Vietnam. I sobretot, aquella Pau! Transmetia veritat i no em tocava altra que mirar de cara el dolor i el patiment i provar d’acceptar-los.

Potser per tot plegat ara, la seva mort, no em connecta amb la pèrdua i la tristesa. De fet, em recorda què és la Vida. Aquesta vida que és tossuda, com us deia més amunt.

Ell creia que estem dominats per la por i que d’aquesta manera no podem comprendre el nostre patiment ni tampoc el dels altres. La manca de comprensió ens fa sentir-nos víctimes. Volem la pau i la felicitat, però no sabem com aconseguir-les.

Potser la veritat és que avancem, com un sol ésser, lentament i en pau envers un destí lluminós. I això succeeix a cada moment tot i que no ens n’adonem perquè vivim pendents de tantes coses urgents que no són importants.

Avui m’he aturat prou estona per escoltar el repic del campanar del poble i recordar tot això. Gràcies, Thai. Gracies infinites.