Com responem al silenci? A la presència? A la consciència? Al contacte físic?

Tot això és el que es posa a prova en el massatge californià, i cada una d’aquestes emocions –o estats– ens ajuden a sentir unes o a entrar en els altres.

M’explico. El contacte físic ens permet assolir un estat de presència, presència que ens porta a un estat de silenci mental, silenci que genera un gran espai per a la consciència.

Per tant el massatge no és més que una eina que utilitzem per a endinsar-nos en aquests nostres espais interiors que el dia a dia no ens permet cultivar i estimar, ajudant-nos a dissoldre les emocions enquistades en el nostre cos físic.

Emocions que sense donar-nos compte generen males postures, dolors, malalties i moltes vegades aquest malestar inexplicable que pot venir acompanyat de tristesa, ràbia, por… Sentiments que normalment portem al pla mental i que ens fan entrar en conflicte, amb els altres o amb nosaltres mateixos.

Però tampoc és una eina miraculosa. El massatge ens mostra un mapa, la nostra atenció és la que troba el camí: estar atenta, atent, als moviments energètics, al sentir en la seva màxima expressió, és el que ens permet transitar per un espai moltes vegades desconegut, però que és el nostre espai, el nostre COS.

Quantes vegades li has dit “t’estimo”? Quantes vegades has dialogat amb ell?

Doncs donem-li espai, prestem-li atenció. “He sentit l’energia corrent per tot el meu cos” són paraules d’un pacient després del massatge o “m’he transportat a un altre món, ha sigut un viatge!”.

Hi ha lligam entre el cos i les emocions? No hi ha una reacció del cos a cada emoció? Les sents?

Estem vivint moments de convulsos que ens generen estats d’angoixa i estrès, el cos n’és una de les grans víctimes silencioses. Tots coneixem la frase “m’ho carrego tot a l’esquena” o “porto una motxilla”, aquestes frases són la viva demostració que acceptem sense contradicció que el cos és el viu suport de les càrreges emocionals. Alleugerir-lo mitjançant el massatge és una forma de prendre consciència de la necessitat d’estimar-lo. I estimar-lo és una forma de trobar noves eines de gestió de les nostres emocions.

Tanca els ulls un moment, busca un punt d’incomoditat del teu cos, no tinguis pressa, dedica-hi una estona. És el genoll, les lumbars, una espatlla… Centra la teva atenció en aquest punt i digues-li: Hola (part del cos), quant de temps sense prestar-te atenció, i tu aquí, mai t’he agraït tot el que fas per mi, PERDONA, T’ESTIMO. 

The post El teu cos, l’estimes? appeared first on Alzina de Collbató.