Quarta cullerada de “Confiançament”

Ara que ja fa un mes que ens trobem en aquesta situació de confinament és una mica estrany que us parli d’establir una rutina diària. Molt probablement ja la teniu en marxa. La rutina aporta estructura i límits i alhora és aconsellable que sigui flexible i apta per ser revisada quan detectem que alguna cosa ja no té sentit o que ens hi cal algun ingredient extra.

Fa dies que volia parlar-vos-en, però aprofito avui que em trobo en plena fase de revisió de la que he intentat anar seguint aquests dies. En aquesta rutina, jo necessito un espai per la neteja física i de l’espai que m’envolta. No tothom és igual d’estricte o laxe en aquestes coses però un mínim de neteja de llençols, per posar un exemple, fa que ens sentim més còmodes i endreçats dins del caos que ens envolta.

Deixo per més endavant fer algun comentari sobre els àpats i l’alimentació en temps de confinament, però no vull deixar passar l’ocasió per subratllar que en aquesta rutina diària cal un espai per l’activitat física. Sense excuses. És imprescindible estirar-nos, respirar profundament, obrir el pit i articular les frontisses. En cas contrari, ens anem quedant de cartró pedra i no us ho recomano. Tant és si saltes a corda, puges i baixes escales, neteges les rajoles de la cuina, fas steps o ioga o moviment amb consciència. Bé, no és exactament igual però és molt, molt important moure el cos i respirar.

Tenir persones al teu càrrec, haver de teletreballar o estar esgotat no són excuses. Busca’t un tutorial de la disciplina que menys ràbia et faci o posa’t música i balla. A youtube he trobat vídeos fins i tot per fer exercici assegut a una cadira.

I sí. En aquesta rutina també hi hem fet un espai per habitar el nostre racó de sentir. Us recordeu? Hem anat transitant per la por i el dolor, per l’angoixa. A estones segurament també per l’agraïment. Tot plegat resulta una bona coctelera i no ens queda més remei que deixar-nos impregnar de tot plegat.

Avui us volia demanar també per l’energia de la ràbia o de l’enfado. Com ho porteu? La noteu? Sovint són emocions que tendim a jutjar com a negatives i preferim evitar-les.

Confonem l’agressivitat amb la violència i davant el dubte, acabem bloquejant una energia que no només és sana sinó ens cal per avançar. 

D’entrada deixo clar i subratllo que mai, mai de la vida és legítima la violència. No és lícit agredir una persona ni física ni verbal ni emocionalment. Quan llegiu aquestes paraules estic segura que us vindran a la ment imatges de violència de gènere, racial o situacions on la violència és descarregada sobre persones més febles. Però aquest no és el cas del que ens ocuparem avui.

La situació que estem vivint aquestes setmanes és probable que ens posi contra les cordes en determinats moments. Ens fa contactar amb la impotència, el sense sentit i la injustícia. Per no parlar de l’ofec o la desesperació.

Que aixequi la mà qui no hagi sentit mai la ràbia pujar per les venes. Ens ha passat, ens passa i ens continuarà passant a la gran majoria. Tenir sentiments de ràbia o agressivitat no és dolent. És fins i tot recomanable, constitueix un bon motor per reunir el coratge suficient per afrontar situacions de necessitat que altrament no podríem resoldre.

Disposar d’un mapa corporal de com és la nostra ràbia, com s’expressa, què necessita i com podem reconduir-la en benefici propi i dels que ens envolten és fonamental.

Qui ha elaborat aquest mapa és molt difícil que agredeixi ningú, funciona com un antídot. Aquest és un clàssic que treballem durant les sessions de teràpia però en situació de confinament, per si us fa falta, us l’explico….

Tot i que, com qualsevol altra emoció, aparentment existeix una causa «fora» que ens desperta tota aquesta energia, creieu-me, això no és cert. Anireu molt més ben encaminats si podeu acceptar, ni que sigui una mica, que quan algú fa «A», tot i que sembli que em desperta l’emoció «B», en realitat «B» ja existia en mi. De fet, aquesta emoció «B» acostuma a ser un escenari que visitem amb freqüència, cadascú segons el seu caràcter. Si, com en el cas que ens trobem, «B» és molta ràbia:

Sentir-nos amorosos potser arribarà després. O tot d’una, potser us adoneu que necessitàveu alguna cosa concreta que havíeu passat per alt, o que us cal repensar els límits o les rutines que havíeu establert per aquests dies. O que teniu alguna cosa pendent amb algú que us cal comunicar… Tot estarà genial.

Com fer per comunicar-nos amb els de casa quan hi ha conflicte, ho deixarem per un altre dia.

Que estigueu bé!!!

Em podeu escriure per mail a rosamontells@gmail.com. Em servirà per estar en contacte i per nodrir-me també dels vostres feedbacks. Intentaré recollir-ho en noves cullerades si em sembla que puc compartir alguna cosa que sumi. 

The post Quarta cullerada: Gestionar la ràbia appeared first on Alzina de Collbató.