La vida és tossuda

Autora

Rosa Montells

Terapeuta Gestalt amb quinze anys d’experiència, membre de la Asociación Española de Terapia Gestalt (AETG). Instructora de Moviment Conscient Rio Abierto. Professora de Cuina Natural i Energètica. Llicenciada en Farmàcia.

The post La vida és tossuda appeared first on Alzina de Collbató.

En crisi: faig teràpia o medito?

Les preguntes arriben quan apareixen les crisis i tot trontolla, aleshores intuïm que la vida ha de ser alguna cosa més que l’exigència o la frustració continuada a la que estem acostumats mentre perseguim ideals inassolibles. Arriben quan les respostes de sempre ja no ens tranquil·litzen i és aleshores quan ens obrim a opcions que temps enrere eren inimaginables. Buscar un terapeuta o aprendre a meditar?, aquesta és una pregunta que es fan moltes persones que volen trobar respostes. Ho sàpiguen o no, han encetat un camí de creixement personal.

Les teràpies humanistes en general i la Gestalt en particular serveixen per desbloquejar interpretacions inamovibles del que és el fet de viure. Acompanyen a descobrir una manera sana d’existir en el món de la forma i dels pensaments. A discernir, per exemple, quins són els límits entre jo i els altres i a aprendre a respectar i a assumir la responsabilitat pròpia en les relacions i en la vida.

Sempre és interessant aprendre a contactar amb el cos i distanciar-nos dels pensaments. La vida, mirada des de la posició d’un observador permet un espai on podem estar més tranquils i en confiança. Aquest seria un pas envers la meditació i té molt en comú amb el que proposa la Gestalt. Les propostes de mindfulness o Consciència Plena, sota el meu parer, reforcen aquesta comprensió de que som un cos físic, un cos emocional i un cos que pensa i pretenen situar-nos en el món d’una manera més holística o integradora.

Però meditar pot ser molt més. Sota la meva opinió, és important disposar d’un ego saludable abans de posar-nos a transcendir-lo. Haver construït una identitat capaç i autònoma basada en una autoestima que exerceix un control mínim de la vida quotidiana és interessant abans de fer un salt envers els àmbits transpersonals. Aquest aprenentatge em sembla fonamental abans d’endinsar-nos en l’àmbit de la consciència no conceptual, en el “tots-som-un” i en el regne del buit.

Altrament, tot es fa molt confús i és molt fàcil perdre’s. És prou freqüent acabar trobant en l’espiritualitat, una falsa porta en nom de la qual amaguem i esquivem les pors atàviques amb les que convivim. És el que anomenem el by-pass espiritual o el materialisme espiritual. És fàcil trobar “mestres” gens conscients de la seva necessitat egoica de ser “seguits” i considero que poden fer molt de mal.

Certament, per moltes persones és possible realitzar un camí espiritual sense fer teràpia. També és cert que la teràpia arriba fins on arriba però cal, per un mitjà o altre, descobrir el castell de la il·lusió i del narcisisme i atrevir-nos a mirar-lo de cara. Les teràpies humanistes aplanen molt el camí. També és cert que no serveixen per tothom.

De manera que no tinc una resposta concreta a la pregunta inicial. Depèn de com siguis i del que vulguis aconseguir. Considero que sovint són complementàries i teràpia i meditació poden caminar plegades durant un temps.

The post En crisi: faig terapia o medito? appeared first on Alzina de Collbató.

Per una banda, el nostre cos necessita determinats aliments cuinats de manera simple que no sempre sabem com preparar, i el resultat és que no ens venen de gust i ens avorreixen…D’això en podríem anomenar, el que necessitem.

Per un altre costat, busquem satisfacció emocional en el menjar i a cops rebem efectes no desitjats en àmbits com la salut o el cos físic. És a dir, desitgem determinades menges que no ens són saludables i no sempre ens adonem que aquest desig es troba vehiculat per imatges publicitàries o aprenentatges socials que ens aparten de la pròpia saviesa natural del cos.

I el que necessitem no acostuma a quadrar amb el desitgem…Aquesta és la eterna lluita…és possible arribar a un equilibri?

La proposta és utilitzar l’alimentació per generar salut física i també emocional a través de la consciència.

Hi ha un munt de coses a aprendre en el món de l’alimentació saludable. Algunes les tenim tan a prop que ni ens n’adonem, com per exemple, redescobrir els gustos originals dels aliments.

L’exigència i la impaciència no són bones aliades per avançar en aquest camí. Com em deia una bona mestra, la porta s’obre cap endins: Cal aturar-se i aprendre a desenvolupar una mirada amorosa i encuriosida, i en això ens ajuda el mindfulness.

Atenció Plena en el menjar vol dir dedicar-nos temps per mastegar i respirar. També per cuinar, millor en companyia. Adonar-nos de la meravella que suposa seure a taula i disposar d’uns aliments saborosos i saludables per satisfer-nos.

No estem avesats a això, no ens en ho han ensenyat…L’aprenentatge a mindfulness i alimentació és anar descobrint la saviesa del cos, notar el que ens fa sentir bé, triar en funció del que anem descobrint…

I adonar-nos que, cada cop amb més freqüència, el que necessitem és el que desitgem.

The post Alimentació i Mindfulness appeared first on Alzina de Collbató.

La natura ens ofereix un munt d’oportunitats per aturar-nos i recordar qui som tot practicant Mindfulness o Consciència Plena. El repte és conviure amb els pensaments d’una manera en què puguem sentir la bellesa del que ens envolta.

La natura és canvi, de la mateixa manera que canvia la nostra existència tot i que, de vegades, pretenguem immobilitzar-la. Observar la natura ens ajuda a comprendre la impermanència que experimentem d’una manera molt més profunda que a través del intel·lecte.

Sentir-nos el cos practicant algunes asanes de ioga sobre la terra humida pot ser una oportunitat per deixar anar tensions i preocupacions. La terra és una mare que acull el que ens és sobrer i ho recicla.

Caminar en silenci en el camí que s’enfila pot permetre’ns descobrir el diàleg entre els ocells. Quan el pensament ens allunya del present, el so de la branca que cruix ens retorna a les sensacions que ens ofereix l’escenari que ens envolta.

Mica a mica podem recuperar aquella capacitat de meravellar-nos de quan érem infants i experimentar una joia profunda. I és aquí, en aquesta experiència d’obertura que comencem a comprendre la interrelació entre les coses.

En abraçar l’alzina i notar la seva escorça rugosa a la galta reconec el sol i la pluja que l’han ajudat a créixer, veig les restes del incendi que va patir, sento les arrels immenses que la nodreixen, m’obro a compartir l’energia d’altres persones que també l’han abraçat en el transcurs de centenars d’anys…

De la mateixa manera que abraço l’alzina, comprenc que la millor forma de conviure amb aquesta emoció que potser emergeix del meu interior i em fa patir, és també abraçar-la. Em puc permetre la proposta d’aprendre a transformar aquest dolor emergent en alguna cosa que em nodreixi.

El campanar del poble assenyala les hores i aprofito per deixar-me envair per la vibració que mobilitza l’espai. Torno a recordar que la meva missió, aquí i ara, és observar, tocar, olorar i percebre la meva respiració, amb els peus sobre la terra. Miro els companys i m’envaeix una sensació de confiança, tots intentem fer el mateix, em sento part. Això em dona pau.

És l’hora de dinar i trec el pícnic que he preparat aquest matí abans de sortir de casa. Mengem en silenci i puc assaborir les textures del meu àpat i la barreja de gustos subtils que el conformen. Em sento agraïda per poder estar aquí nodrint-me amb aquest menjar…Qualsevol cosa que s’esdevé, es transforma en una ocasió per practicar Mindfulness i Consciència Plena.

Abans de marxar ens proposen una curta meditació tot contemplant la muntanya. Inspiro i sé que estic inspirant, expiro i sé que l’aire surt del meu cos. Dins i Fora. Inspiro i em veig com la muntanya, expiro i em sento sòlida. Muntanya, sòlida…Sentir és respondre corporalment al món que ens envolta i està succeint contínuament.

Aquesta capacitat de commoure’ns és la dimensió humana. Ser humans vol dir tendir ponts entre la terra i el cel, entre la forma i el buit, entre la matèria i l’esperit.

Marxo amb un fort sentiment de serenitat interior i amb la confiança de que puc retornar a mi, de mil maneres possibles. La natura és la meva aliada.

Agraeixo a Lama Tashi Lhamo i a Tich Nhat Hang les seves ensenyances.

The post Mindfulness: Natura i Consciència Plena appeared first on Alzina de Collbató.