El treball que fem a Gestalt, és apropiar-nos d’aquesta informació que ens parla de nosaltres i de la nostra vida.

Per a que resulti útil, la persona que interpreta el somni ho fa seguint unes pautes determinades per connectar amb el món sensitiu i emocional propi. El terapeuta acompanya per facilitar el contacte íntim i l’assimilació del que succeeix.

Per fer-ho més entenedor, us comparteixo un somni que vaig acompanyar com a terapeuta fa un temps. Com veureu, la clienta explica el somni en present i en primera persona.

Sóc al metro. En un tren llarg d'aquells que no estan separats per vagons. La percepció és que viatjo sola en un tram del principi i sóc de peu. Tot el tren es troba buit. Em sento tranquil·la.

Ara el metro està arribant a una estació. Mentre avança per l'andana, descobreixo un munt de persones amb objectes força voluminosos, de la mida d'una persona, que semblen de fusta o metall. Volen pujar al metro.

Alguna cosa em sobrepassa. Experimento angoixa i em desperto alterada.

Com us comentava, cada element del somni és una projecció que parla de nosaltres, de com experimentem la vida i sovint aporta alguna comprensió del moment vital que travessem.

En la època del somni, la clienta vivia una situació professional que experimentava amb estrès. Li vaig demanar de fer l’exercici de recuperar les projeccions implícites en cada una de les parts del somni. Primer, en les persones de l’andana. Es posicionava com el fuster que volia pujar al metro amb un marc de finestra i explicava la seva experiència, també com el mecànic que portava una bicicleta a reparar. Tot semblava senzill. Els diferents personatges gestionaven projectes segons les seves capacitats, sense massa dificultat. Això li parlava de diferents projectes que duia endavant i que tot i que li suposaven un esforç, es reconeixia preparada per fer-ho.

També va entendre quina part d’ella representava la dona que viatjava sola en el metro i que, en aparença, era la protagonista del somni. Tot i que se sentia una mica sola, tot anava bé fins que se li amuntegaven les tasques que tenien a veure amb coses molt diferents, les unes de les altres. Llavors s’angoixava…

Fins aquest moment, l’anàlisi del somni li estava aportant una mirada més profunda de la situació vital que travessava. De fet, eren aspectes que no li eren desconeguts: Vivia els seus projectes professionals com a excessius.

Em va cridar l’atenció la vivesa amb la qual parlava del metro i li vaig demanar que expliqués el relat, en primera persona, com si parlés el ferrocarril.

Apropiar-se d’aquesta projecció, va ser revelador. Es va adonar que alguna cosa en ella tenia la capacitat de funcionar com un tren llarg i sense compartiments que avançava ràpidament sota la ciutat. La sensació era molt viva i explicava que tenia espai de sobres per projectes que pujaven i baixaven -entraven i sortien- a un ritme àgil i sense complicació. No calia controlar massa, només oferir espai i transportar. Aquesta era una tasca que tenia sentit i que era important en el càrrec professional que ocupava.

Comprendre els missatges onírics li va aportar tranquil·litat. “No cal anar empenyent un tren que ja va sol”, em va comentar. Va poder adoptar una actitud menys controladora front alguns aspectes que li ocasionaven estrès i tirar endavant els seus projectes.

Com us comentava més amunt, segons les regles de la Gestalt, trobar el significat del somni li correspon al propi somiant i no al terapeuta. Tota interpretació des de fora dificulta que el somiant s’apoderi d’allò que li està passant i, per tant, pugui trobar per si sol una interpretació adequada a les seves característiques i necessitats. Té a veure amb la Responsabilitat, un dels pilars d’aquesta teràpia humanista.

Torna al Blog

The post Gestalt i Somnis appeared first on Alzina de Collbató.