A la Gestalt parlem sovint del vincle en les relacions. Un vincle adequat es donaria en una relació en la qual emergeix apreci, valor i respecte per l’altra persona. En aquests casos és freqüent compartir emocions que aporten satisfacció com ara confiança, agraïment o estima.

No sempre les persones són capaces d’establir un vincle saludable i un dels motius per demanar acompanyament terapèutic és precisament la dificultat d’establir vincles nutritius amb altres persones.

El terapeuta facilita que es desenvolupi un vincle terapèutic que afavoreixi la confiança i la transparència necessàries perquè tingui lloc un procés satisfactori. En la construcció d’aquest vincle hi ha tot un aprenentatge que sovint s’aboca i enriqueix altres relacions del client.

L’entrevista és important perquè és on s’assenten els fonaments de la relació i del treball terapèutic. La proposo a totes les persones que em fan una demanda de teràpia. És gratuïta perquè encara no hi ha un compromís i l’objectiu és conèixer-nos i avaluar si podem treballar plegats. M’interessa entendre quins són els impediments perquè es pugui crear un vincle. M’explico:

En aquesta estona de l’entrevista, m’adono si la persona està còmoda amb el plantejament terapèutic, les bases de treball, els honoraris i el protocol d’anul·lacions. A cops, la persona no està d’acord amb l’enquadrament, la meva manera de treballar no és l’esperada o s’adona que suposa un compromís pel qual no està preparada. A vegades hi ha qüestions sobre les que podem parlar i arribar a acords. D’altres no, és aleshores quan no encetem el procés.

Altres vegades detecto una demanda poc transparent o directament manipulativa i em prenc el treball d’aclarir-la. Iniciar un procés implica, per al terapeuta, assumir un joc d’interacció determinat (seducció, protecció, animació, confrontació, maternatge)… per posar només alguns exemples. Aquesta demanda més o menys inconscient, el pacient l’acostuma a fer també al seu entorn i per a mi pot ser interessant acceptar un rol determinat durant un temps per facilitar-li aquesta descoberta i que pugui assumir la seva responsabilitat. Però en determinats moments puc no estar disponible per algunes demandes. Per exemple, perquè interpel·len aspectes de mi no prou aprofundits. Aleshores ho dic i tampoc hi ha procés.

Acostumo a aprendre en els processos terapèutics. No només professionalment. Em modifiquen, m’aporten i em nodreixen. Molt sovint també m’enriqueix compartir l’honestedat, la descoberta i el contacte humà. És quelcom del que n’estic molt agraïda. Aquest fet manté viu en mi l’interès en la teràpia i en continuar aprenent però alguna vegada a l’entrevista me n’adono que hi ha alguna cosa en el que m’expliquen que no puc abraçar amb llibertat.

Per treballar bé em cal acceptar la persona i el que porta sense judicis i quan això no succeeix és millor per al client derivar-lo a un altre professional. La meva mancança no treballaria a favor seu. Per això també serveix l’entrevista.

El més habitual és que acceptem de treballar plegats. Ara ja disposem d’un marc de treball, un mapa de possibles dificultats, uns objectius i una probabilitat elevada d’establir un vincle satisfactori. Aleshores acostuma a ser senzill compartir un espai on mostrar-nos amb honestedat i veure’ns sense màscares. I el procés terapèutic comença…

Autora

Rosa Montells

Terapeuta Gestalt amb quinze anys d’experiència, membre de la Asociación Española de Terapia Gestalt (AETG). Instructora de Moviment Conscient Rio Abierto. Professora de Cuina Natural i Energètica. Llicenciada en Farmàcia.

També et pot interessar…

Curs d’introducció a la Gestalt | Teràpia Gestalt