Gràcies a les llavors de chia (salvia hispanica) aquest postre o berenar és ric en greixos i proteïnes de la millor qualitat. Font òptima d’àcids grassos omega-3, alcalinitzant (ric en manganès, fòsfor i calci), molt antioxidant i ric en fibra. No només no porta sucre afegit sinó que la chia contribueix a estabilitzar el sucre en sang.

Per tal que la chia s’assimili de manera òptima cal hidratar les llavors tal com descrivim.

Ingredients per quatre racions:

• 3 cullerades de llavors de chia
• 1 tassa de llet de coco
• un grapat de maduixes i nabius frescos

Preparació:

• Posa les llavors de chia en remull amb 1 tassa de llet de coco, remena bé i deixa-les com a mínim 4 hores dins la nevera perquè s’activin, deixin anar els mucílags i optimitzin la seva assimilació.
• Talla les maduixes i els nabius i barreja’ls amb la xia hidratada.

Aprendrem moltes més receptes com aquesta, així com les bases de la cuina saludable i energètica, en els nostres Tallers de Cuina Natural i Saludable (3h) i en la Formació de Cuina Natural i Energètica (48h). 

Torna al Blog

The post Recepta de Chia amb Fruits Vermells appeared first on Alzina de Collbató.

Us caldrà una bona dosi de voler-ho passar bé, si pot ser en companyia, mentre descobriu nous sabors i textures. I un davantal!

Per una banda us presento els endolcidors naturals: em refereixo a la fruita seca, panses, dàtils i orellanes, genials per a preparar compotes, melmelades i brownies de cacau o garrofa. També les melasses de cereals o verdures o fins i tot sucs de fruita concentrats per endolcir postres tipus mousse.

Posem en valor les càrregues glucèmiques baixes, la presencia de fibra i enzims naturals i una baixa o nul·la manipulació industrial.

També ens haurem de familiaritzar amb els espessidors com el kuzu, el agar agar o la xia, que a més d’aportar-nos la textura cremosa que tant ens agrada, ens aporten efectes medicinals tan necessaris pel budell.

Els fruits secs els cuinem per complementar els postres amb textures cremoses tipus formatges vegans o en granoles cruixents que fan les delícies de tothom mentre ens nodrim de greixos de qualitat.

I també, perquè no? Una mica de cereal en farina o floc, a poder ser integral o sense gluten.

Recepta de Mousse de Garrofa

Volia acabar aquest post amb algun recepta i he decidit compartir-vos aquesta tan senzilla que m’encanta!

Ingredients:

3 cullerades soperes de crema de garrofa i avellanes, 2 cullerades de kuzu, 2 tasses de llet d’arròs.

Elaboració:

1. Escalfar la llet d’arròs amb la crema de garrofa i barrejar bé.
2. Diluir el kuzu amb una mica d’aigua freda i afegir a la llet d’arròs i garrofa. Remoure constantment fins que espesseixi.
3. Deixar refredar.

Opcional servir amb unes avellanes picades per sobre tipus granola.

Volem dolçor a les nostres vides! Què i com endolceixes tu la teva?

*_______*

VEURE ELS PRÒXIMS TALLERS DE CUINA NATURAL I SALUDABLE

Torna al Blog

The post Postres i berenars saludables appeared first on Alzina de Collbató.

Sóc del parer que de tant en tant ens convé aturar-nos per observar què estem menjant. Amb tota l’estima i comprensió envers nosaltres mateixos potser ens podem explicar que la tercera presa de xocolata té a veure amb l’angoixa que sentim, que l’entrepà al metro és perquè avui no tenim temps de dinar, el suc detox guarda relació amb el sopar greixós d’ahir, l’amanida és perquè em vull aprimar i una pizza extra amb doble de formatge perquè he quedat amb els col·legues.

Cap problema. Potser podríem afegir, i això és el que avui volia recordar-vos, la importància del budell en la salut. Metges i nutricionistes cada cop comparteixen més avenços i descobriments en relació a la microbiota intestinal i la capacitat immunitària dels individus.

Ja fa temps que hem deixat de veure els bacteris únicament com a font de malalties i hem anat acceptant que es troben presents en el nostre cos en un nombre molt i molt elevat. Mica en mica, la comunitat científica va confirmant que la nostre sistema immunitari, i per tant la nostra salut, te molt a veure amb aquesta microbiota i que, tot i que la dietoteràpia és encara una ciència jove, el que mengem té una importància demostrable i rellevant en la salut d’aquests bacteris. Pel que sembla, es veuen afectats per aliments processats amb elevat contingut de greixos, excés de productes carnis i sucres refinats.

Es van introduint conceptes en el nostre vocabulari quotidià com “probiòtics” i “prebiòtics” que, més enllà dels suplements, són també presents en els aliments. Reforcen la microbiota intestinal ja sigui gràcies a la incorporació de microorganismes i enzims o per la ingesta de substàncies que creen un medi òptim per al seu desenvolupament. Més enllà de modes que són passatgeres, els aliments prebiòtics i probiòtics, poden ajuden a superar desordres en la flora intestinal.

El seu consum habitual te sovint un paper significatiu en la millora de malalties relacionades amb la inflamació crònica, algunes malalties autoimmunes i determinades alteracions endocrines per citar algunes patologies.

Alguns d’aquests aliments són ferments presents en els iogurts, el xucrut, els misos o les nostrades olives casolanes per citar algunes fonts de probiòtics. En la llista dels prebiòtics, inclouríem aliments rics amb fibra soluble com les carxofes, les llegums, la llinosa o la civada i un munt de fruites i verdures freqüents.

I ara que ja sabem de quina manera els microorganismes col·laboren amb nosaltres, m’assec a dinar i m’aturo un moment a explicar-me que menjaré quatre olives arbequines per acompanyar l’estofat de carbassa amb azuquis i mentre assaboreixo els gustos salats, dolços i amargants del meu menú, em diré: això per la salut del budell!

Salut i bons aliments!

Torna al Blog

The post De bacteris, alimentació i sistema immunitari appeared first on Alzina de Collbató.

En aquesta afirmació es troben d’acord la medicina xinesa, els terapeutes emocionals i els professionals de l’ajuda en general. La dolçor tranquil·litza, produeix plaer i nodreix energèticament la melsa i el pàncrees.

El nostre cos busca la dolçor.

Encara que se’ns faci estrany, els consum de sucre refinat tal i com l’entenem avui en dia és relativament recent. La seva presència en begudes i conserves, l’augment de la brioixeria i el costum d’oferir dolços de manera massiva només té unes poques dècades

La ciència de l’alimentació és també relativament recent. Alguns descobriments realitzats mostren que el sucre es troba involucrat en processos fisiològics poc desitjables com ara la tendència a l’obesitat, la desmineralització, el debilitament del sistema immunitari, la resistència a la insulina…L’any 2015, l’OMS va proposar un Nou Codi Europeu per preveure els processos cancerígens i proposava augmentar la ingesta de fruita, llegums, cereals i verdures. També recomanava evitar les begudes ensucrades i la carn processada, limitar la carn vermella i els aliments d’alt contingut calòric.

Per descomptat que la solució no és emprar edulcorants sintètics com la sacarina o l’aspartam si volem avançar en la direcció d’una una dieta hipotòxica. Aleshores, com ho fem per satisfer la nostra legítima necessitat de dolçor?

Fruites i verdures són una font inestimable de dolçor i podem augmentar aquesta sensació desitjada aprenent a cuinar-les adequadament. Existeix tot un munt de sabors subtils per descobrir quan deixem d’emmascara-los amb el sucre.

La millor manera de disposar d’un adequat nivell de dolçor és una dieta basada en aliments integrals d’origen vegetal mastegant-los adequadament per extreure’n el sabor dolç i natural gràcies a l’enzim ptialina que es troba en la saliva. Els carbohidrats complexes presents als grans, llegums i verdures esdevenen més dolços quan més es masteguen.

El desig de dolç anirà disminuint i els aliments simples i equilibrats seran suficients per satisfer-nos.

De forma paral·lela a la descoberta dels efectes nocius de la ingesta de grans quantitats de sucre a la salut, han anat emergint un munt d’endolcidors naturals que poden adaptar-se a les nostres necessitats. Posem en valor les càrregues glucèmiques baixes, la presència de fibra i enzims naturals i una baixa o nul·la manipulació industrial.

Podem començar per les fruites seques: dàtils, orellanes i panses són propostes que aporten dolçor de qualitat. També l’estèvia, que en la seva fulla guarda un ampli ventall de propietats medicinals gràcies a la presència d’esteviòsit.

En les nostres preparacions de postres i berenars, les melasses de cereals o de verdures tenen un lloc privilegiat, juntament amb sucres com el de coco que aporten càrregues glucèmiques més raonables.

I tu? Què i com endolceixes la teva vida?

Torna al Blog

The post Sucre, dolçor i salut appeared first on Alzina de Collbató.