Imagineu-vos un bar que tingui la barra i les taules a peu de carrer, però la màquina del cafè i les neveres amb els refrescos al cinquè pis. Us imagineu els pobres cambrers anant escales amunt i avall tot el dia?

Cap arquitecte projectaria un espai així si pogués evitar-ho. El sentit comú ens diu que és un malbaratament de temps i d’energia tenir tan separades dues funcions que es necessiten.

Doncs a la natura tenim exemples que semblen contradir el sentit comú. M’estic referint als arbres.

Els vegetals necessiten absorbir aigua i nutrients inorgànics del sòl per les arrels. I fer-los pujar fins a dalt a les fulles, on absorbeixen el diòxid de carboni de l’aire i, mitjançant la fotosíntesi, sintetitzen matèria orgànica. Tot això a través de un tronc que pot arribar a tenir bastants metres d’alçada…No sembla molt bona idea.

I així han arribat a viure per tota la terra. Hi ha boscos a totes les latituds. Potser no és tan mala idea, doncs.

Un altre cas que ens pot semblar paradoxal és el dels animals de quatre potes: una forma equilibrada, estable, ràpida i energèticament sostenible de desplaçar-se. Qui voldria desplaçar-se només amb dues potes? Una manera de moure’s estrafolària, inestable, lenta…Tampoc semblava una bona idea, però així hem arribat a instal·lar-nos a tot arreu i a ocupar tot el planeta.

La natura ens ensenya doncs que les coses no són tant senzilles com semblen, que sempre hi ha molts factors en joc i que el que, a priori, sembla poc probable, a vegades acaba funcionant. Sovint oblidem que la llum és, pels arbres, un factor tant o més important que l’aigua o els nutrients del sòl.

He pensat això tot llegint el llibre «La Vida Secreta dels Arbres» de Peter Wohlleben. Felicitem a Cossetània Edicions per haver traduït al català aquest magnífic llibre. Hi explica de forma amena més capacitats sorprenents dels arbres, que sovint pensem que només tenen les persones.

Els arbres es comuniquen per les arrels, o mitjançant substàncies químiques odoríferes, cuiden els seus fills i es preocupen dels veïns malalts, vells o més dèbils.

I també que encara tenim moltes incògnites i qüestions per resoldre, com el misteri del transport d’aigua des de les arrels fins a les fulles.

Hi ha un estrany paral·lelisme en aquesta postura vertical, que compartim arbres i persones. Si caminem pel bosc i ens deixem envoltar per arbres molt més alts que nosaltres, podrem sentir una sensació de relaxació i de coherència interior. En acostar-nos a un arbre i potser abraçar-lo, podem sentir aquest pont que connecta amb el cel i la terra. Podem sentir la seguretat i fermesa que els dona el seu arrelament. Podem sentir la verticalitat del seu tronc i la lleugeresa i confiança de les seves fulles. Acostumats a un ritme frenètic, ens podem relaxar en la seva energia que, d’una forma lenta i quasi imperceptible, els fa arribar més amunt i més endins que nosaltres.

I això ens dóna una profunda pau.

The post Els secrets dels arbres appeared first on Alzina de Collbató.

La natura ens ofereix un munt d’oportunitats per aturar-nos i recordar qui som tot practicant Mindfulness o Consciència Plena. El repte és conviure amb els pensaments d’una manera en què puguem sentir la bellesa del que ens envolta.

La natura és canvi, de la mateixa manera que canvia la nostra existència tot i que, de vegades, pretenguem immobilitzar-la. Observar la natura ens ajuda a comprendre la impermanència que experimentem d’una manera molt més profunda que a través del intel·lecte.

Sentir-nos el cos practicant algunes asanes de ioga sobre la terra humida pot ser una oportunitat per deixar anar tensions i preocupacions. La terra és una mare que acull el que ens és sobrer i ho recicla.

Caminar en silenci en el camí que s’enfila pot permetre’ns descobrir el diàleg entre els ocells. Quan el pensament ens allunya del present, el so de la branca que cruix ens retorna a les sensacions que ens ofereix l’escenari que ens envolta.

Mica a mica podem recuperar aquella capacitat de meravellar-nos de quan érem infants i experimentar una joia profunda. I és aquí, en aquesta experiència d’obertura que comencem a comprendre la interrelació entre les coses.

En abraçar l’alzina i notar la seva escorça rugosa a la galta reconec el sol i la pluja que l’han ajudat a créixer, veig les restes del incendi que va patir, sento les arrels immenses que la nodreixen, m’obro a compartir l’energia d’altres persones que també l’han abraçat en el transcurs de centenars d’anys…

De la mateixa manera que abraço l’alzina, comprenc que la millor forma de conviure amb aquesta emoció que potser emergeix del meu interior i em fa patir, és també abraçar-la. Em puc permetre la proposta d’aprendre a transformar aquest dolor emergent en alguna cosa que em nodreixi.

El campanar del poble assenyala les hores i aprofito per deixar-me envair per la vibració que mobilitza l’espai. Torno a recordar que la meva missió, aquí i ara, és observar, tocar, olorar i percebre la meva respiració, amb els peus sobre la terra. Miro els companys i m’envaeix una sensació de confiança, tots intentem fer el mateix, em sento part. Això em dona pau.

És l’hora de dinar i trec el pícnic que he preparat aquest matí abans de sortir de casa. Mengem en silenci i puc assaborir les textures del meu àpat i la barreja de gustos subtils que el conformen. Em sento agraïda per poder estar aquí nodrint-me amb aquest menjar…Qualsevol cosa que s’esdevé, es transforma en una ocasió per practicar Mindfulness i Consciència Plena.

Abans de marxar ens proposen una curta meditació tot contemplant la muntanya. Inspiro i sé que estic inspirant, expiro i sé que l’aire surt del meu cos. Dins i Fora. Inspiro i em veig com la muntanya, expiro i em sento sòlida. Muntanya, sòlida…Sentir és respondre corporalment al món que ens envolta i està succeint contínuament.

Aquesta capacitat de commoure’ns és la dimensió humana. Ser humans vol dir tendir ponts entre la terra i el cel, entre la forma i el buit, entre la matèria i l’esperit.

Marxo amb un fort sentiment de serenitat interior i amb la confiança de que puc retornar a mi, de mil maneres possibles. La natura és la meva aliada.

Agraeixo a Lama Tashi Lhamo i a Tich Nhat Hang les seves ensenyances.

The post Mindfulness: Natura i Consciència Plena appeared first on Alzina de Collbató.

Què ens aporta aquesta connexió amb els arbres?

Els científics potser ens parlaran d’efectes neurològics provocats per substàncies volàtils emeses pels vegetals. Però qualsevol persona que passegi per un bosc podrà sentir aquest benestar i aquesta connexió especial que establim amb els arbres. Per què?

Més enllà de les olors i la bioquímica, jo crec que hi ha un paral·lelisme energètic, estètic i vital entre les persones i els arbres. Us ho intento explicar…

Imagineu-vos un bar que tingui la barra i les taules a peu de carrer, però la màquina del cafè i les neveres amb els refrescos al cinquè pis. Us imagineu els pobres cambrers anant escales amunt i avall tot el dia? Cap arquitecte projectaria un espai així si pogués evitar-ho. El sentit comú ens diu que és un malbaratament de temps i d’energia tenir tan separades dues funcions que es necessiten.

Doncs els arbres són un exemple que contradiu aquest sentit comú. Tenen les arrels ben avall a la terra i les fulles ben amunt cap al cel, separades per un tronc que pot tenir bastants metres d’alçada. No només han aconseguit sobreviure, si no que hi ha boscos per tota la terra!

Evolutivament, nosaltres també podem semblar un cas paradoxal. Els animals de quatre potes suposen una forma equilibrada, estable, ràpida i energèticament sostenible de desplaçar-se. Com és que l’evolució ens ha empès a desplaçar-nos només amb dues potes? Una manera de moure’s estrafolària, inestable, lenta… No sembla una bona idea, però així hem arribat a instal·lar-nos a tot arreu i a ocupar tot el planeta.

Existeix un paral·lelisme entre els arbres i nosaltres. Necessitem tenir els peus ben plantats a terra i alhora el cap ben amunt, cap al cel. Hi ha una energia comuna, una necessitat vital, que ens empeny cap a la verticalitat.

Si passegeu per un bosc, ho podreu sentir. I potser aprendre dels nostres amics, els arbres.

PD: i voleu saber-ne més us recomanem el llibre «Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal» de Stefano Mancuso, també hi ha una xerrada TED.

Torna al Blog

The post Un Bany de Bosc appeared first on Alzina de Collbató.

El divendres 24 de novembre oferirem a l’Alzina de Collbató, un tast de les activitats de Teambuilding per a què les empreses puguin experimentar, de primera mà, les nostres propostes i els seus beneficis.

La Jornada començarà a les 11h del matí per a compartir les activitats de Teamcooking i Bany de Bosc. A les 13h finalitzarem la trobada amb un aperitiu saludable que s’haurà preparat, en part, durant el Teamcooking.

Aquesta experiència està oberta a empreses i organitzacions que creuen en el valor de l’equip com un actiu estratègic. És una activitat gratuïta i poden assistir fins a 2 persones per organització.

El Teambuilding de l’Alzina

A l’Alzina de Collbató creiem que l’equip és un actiu intangible de gran valor estratègic per a l’empresa. L’equip marca sovint la diferència a l’hora d’afrontar reptes i és necessari el treball de cohesió grupal, confiança i excel·lència.

En aquesta línia apostem per activitats de Teambuilding avantguardistes. Propostes que tenen en compte el benestar dels dels membres de l’equip i permeten un més gran coneixement de les capacitats grupals i del desenvolupament de l’empatia.

El Teamcooking

A través d’un taller d’alimentació natural i saludable els participants es troben amb el repte d’elaborar un àpat deliciós per compartir. Permet aprofundir en les dinàmiques de treball, l’acceptació de les diferències, la cohesió del grup, la gestió grupal de la frustració, el lideratge i l’excel·lència. Més sobre Teamcooking.

El Bany de Bosc

En un petit bosc encalmat a tocar de la muntanya de Montserrat, el Bany de Bosc és una activitat sensorial que convida a experimentar la confiança en els companys. Una proposta per aprofundir en la cohesió i el lideratge a través d’una vivència de serenor i de benestar del col·lectiu. Més sobre el Bany de Bosc.

Inscripcions

Les inscripcions a la Jornada es poden efectuar a través del mail comunicacio@alzinadecollbato.cat. Cal especificar l’empresa/organització, el nom dels participants i el càrrec. Places limitades!

Torna al Blog

The post 24 de novembre – Tastet de Teamcooking i Bany de Bosc per a empreses appeared first on Alzina de Collbató.