18 febr. Els secrets dels arbres

Els Secrets dels Arbres

Imagineu-vos un bar que tingui la barra i les taules a peu de carrer, però la màquina del cafè i les neveres amb els refrescos al cinquè pis. Us imagineu els pobres cambrers anant escales amunt i avall tot el dia?

Cap arquitecte projectaria un espai així si pogués evitar-ho. El sentit comú ens diu que és un malbaratament de temps i d’energia tenir tan separades dues funcions que es necessiten.

Doncs a la natura tenim exemples que semblen contradir el sentit comú. M’estic referint als arbres.

Els vegetals necessiten absorbir aigua i nutrients inorgànics del sòl per les arrels. I fer-los pujar fins a dalt a les fulles, on absorbeixen el diòxid de carboni de l’aire i, mitjançant la fotosíntesi, sintetitzen matèria orgànica. Tot això a través de un tronc que pot arribar a tenir bastants metres d’alçada…No sembla molt bona idea.

I així han arribat a viure per tota la terra. Hi ha boscos a totes les latituds. Potser no és tan mala idea, doncs.

Un altre cas que ens pot semblar paradoxal és el dels animals de quatre potes: una forma equilibrada, estable, ràpida i energèticament sostenible de desplaçar-se. Qui voldria desplaçar-se només amb dues potes? Una manera de moure’s estrafolària, inestable, lenta…Tampoc semblava una bona idea, però així hem arribat a instal·lar-nos a tot arreu i a ocupar tot el planeta.

La natura ens ensenya doncs que les coses no són tant senzilles com semblen, que sempre hi ha molts factors en joc i que el que, a priori, sembla poc probable, a vegades acaba funcionant. Sovint oblidem que la llum és, pels arbres, un factor tant o més important que l’aigua o els nutrients del sòl.

He pensat això tot llegint el llibre «La Vida Secreta dels Arbres» de Peter Wohlleben. Felicitem a Cossetània Edicions per haver traduït al català aquest magnífic llibre. Hi explica de forma amena més capacitats sorprenents dels arbres, que sovint pensem que només tenen les persones.

Els arbres es comuniquen per les arrels, o mitjançant substàncies químiques odoríferes, cuiden els seus fills i es preocupen dels veïns malalts, vells o més dèbils.

I també que encara tenim moltes incògnites i qüestions per resoldre, com el misteri del transport d’aigua des de les arrels fins a les fulles.

Hi ha un estrany paral·lelisme en aquesta postura vertical, que compartim arbres i persones. Si caminem pel bosc i ens deixem envoltar per arbres molt més alts que nosaltres, podrem sentir una sensació de relaxació i de coherència interior. En acostar-nos a un arbre i potser abraçar-lo, podem sentir aquest pont que connecta amb el cel i la terra. Podem sentir la seguretat i fermesa que els dona el seu arrelament. Podem sentir la verticalitat del seu tronc i la lleugeresa i confiança de les seves fulles. Acostumats a un ritme frenètic, ens podem relaxar en la seva energia que, d’una forma lenta i quasi imperceptible, els fa arribar més amunt i més endins que nosaltres.

I això ens dóna una profunda pau.