La Natura ens regala un munt d’oportunitats per aturar-nos i recordar qui som. Les experiències que combinen els treballs de Rio Abierto amb els de contacte amb la Natura afavoreixen una comprensió profunda en indrets amb una energia especial com és la Muntanya de Montserrat.

Gràcies a  tècniques de respiració i meditació, d’utilització del so i la música, de l’observació contemplativa del que ens envolta i de l’escolta dels moviments del nostre interior arribem a comprendre el que suposa encarnar allò que és la nostra naturalesa més sagrada.

Establir ponts entre la naturalesa de la Muntanya i la del nostre cos facilita sentir que espiritualitat i matèria dansen i s’expressen a través del moviment, del gest quotidià més subtil i de la respiració.

Escoltem doncs els ritmes de la muntanya que ens sintonitzen amb el nostre propi ritme intern. Aprenguem a establir aquest diàleg amb la terra per sentir emergir el nostre impuls vital i el nostre jo més profund i sagrat.

La natura és canvi, de la mateixa manera que canvia la nostra existència tot i que, de vegades, pretenguem immobilitzar-la. Rendim-nos a abraçar la impermanència que experimentem d’una manera molt més profunda que a través del intel·lecte.

Permetem-nos despertar aquella capacitat de meravellar-nos de quan érem infants i gaudim d’una joia profunda. És aquí, en aquesta experiència d’obertura que comencem a comprendre la interrelació entre totes les coses.

Aquests tallers de moviment, convivència i autoconeixement  aprofiten el contacte amb la natura, la bellesa i l’energia de Montserrat, per obrir-nos i sensibilitzar-nos. Mitjançant les eines del sistema Río Abierto ens apropem a la nostra naturalesa més sagrada.

RETIR RIO ABIERTO A MONTSERRAT

Dissabte 14 i diumenge 15 març 2020

Retir de cap de setmana de moviment i convivència Río Abierto al cor de Montserrat.

Organitzat per Espai Delta i Río Abierto Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ

The post Naturaleses sagrades appeared first on Alzina de Collbató.

La natura ens ofereix un munt d’oportunitats per aturar-nos i recordar qui som tot practicant Mindfulness o Consciència Plena. El repte és conviure amb els pensaments d’una manera en què puguem sentir la bellesa del que ens envolta.

La natura és canvi, de la mateixa manera que canvia la nostra existència tot i que, de vegades, pretenguem immobilitzar-la. Observar la natura ens ajuda a comprendre la impermanència que experimentem d’una manera molt més profunda que a través del intel·lecte.

Sentir-nos el cos practicant algunes asanes de ioga sobre la terra humida pot ser una oportunitat per deixar anar tensions i preocupacions. La terra és una mare que acull el que ens és sobrer i ho recicla.

Caminar en silenci en el camí que s’enfila pot permetre’ns descobrir el diàleg entre els ocells. Quan el pensament ens allunya del present, el so de la branca que cruix ens retorna a les sensacions que ens ofereix l’escenari que ens envolta.

Mica a mica podem recuperar aquella capacitat de meravellar-nos de quan érem infants i experimentar una joia profunda. I és aquí, en aquesta experiència d’obertura que comencem a comprendre la interrelació entre les coses.

En abraçar l’alzina i notar la seva escorça rugosa a la galta reconec el sol i la pluja que l’han ajudat a créixer, veig les restes del incendi que va patir, sento les arrels immenses que la nodreixen, m’obro a compartir l’energia d’altres persones que també l’han abraçat en el transcurs de centenars d’anys…

De la mateixa manera que abraço l’alzina, comprenc que la millor forma de conviure amb aquesta emoció que potser emergeix del meu interior i em fa patir, és també abraçar-la. Em puc permetre la proposta d’aprendre a transformar aquest dolor emergent en alguna cosa que em nodreixi.

El campanar del poble assenyala les hores i aprofito per deixar-me envair per la vibració que mobilitza l’espai. Torno a recordar que la meva missió, aquí i ara, és observar, tocar, olorar i percebre la meva respiració, amb els peus sobre la terra. Miro els companys i m’envaeix una sensació de confiança, tots intentem fer el mateix, em sento part. Això em dona pau.

És l’hora de dinar i trec el pícnic que he preparat aquest matí abans de sortir de casa. Mengem en silenci i puc assaborir les textures del meu àpat i la barreja de gustos subtils que el conformen. Em sento agraïda per poder estar aquí nodrint-me amb aquest menjar…Qualsevol cosa que s’esdevé, es transforma en una ocasió per practicar Mindfulness i Consciència Plena.

Abans de marxar ens proposen una curta meditació tot contemplant la muntanya. Inspiro i sé que estic inspirant, expiro i sé que l’aire surt del meu cos. Dins i Fora. Inspiro i em veig com la muntanya, expiro i em sento sòlida. Muntanya, sòlida…Sentir és respondre corporalment al món que ens envolta i està succeint contínuament.

Aquesta capacitat de commoure’ns és la dimensió humana. Ser humans vol dir tendir ponts entre la terra i el cel, entre la forma i el buit, entre la matèria i l’esperit.

Marxo amb un fort sentiment de serenitat interior i amb la confiança de que puc retornar a mi, de mil maneres possibles. La natura és la meva aliada.

Agraeixo a Lama Tashi Lhamo i a Tich Nhat Hang les seves ensenyances.

The post Mindfulness: Natura i Consciència Plena appeared first on Alzina de Collbató.

Què ens aporta aquesta connexió amb els arbres?

Els científics potser ens parlaran d’efectes neurològics provocats per substàncies volàtils emeses pels vegetals. Però qualsevol persona que passegi per un bosc podrà sentir aquest benestar i aquesta connexió especial que establim amb els arbres. Per què?

Més enllà de les olors i la bioquímica, jo crec que hi ha un paral·lelisme energètic, estètic i vital entre les persones i els arbres. Us ho intento explicar…

Imagineu-vos un bar que tingui la barra i les taules a peu de carrer, però la màquina del cafè i les neveres amb els refrescos al cinquè pis. Us imagineu els pobres cambrers anant escales amunt i avall tot el dia? Cap arquitecte projectaria un espai així si pogués evitar-ho. El sentit comú ens diu que és un malbaratament de temps i d’energia tenir tan separades dues funcions que es necessiten.

Doncs els arbres són un exemple que contradiu aquest sentit comú. Tenen les arrels ben avall a la terra i les fulles ben amunt cap al cel, separades per un tronc que pot tenir bastants metres d’alçada. No només han aconseguit sobreviure, si no que hi ha boscos per tota la terra!

Evolutivament, nosaltres també podem semblar un cas paradoxal. Els animals de quatre potes suposen una forma equilibrada, estable, ràpida i energèticament sostenible de desplaçar-se. Com és que l’evolució ens ha empès a desplaçar-nos només amb dues potes? Una manera de moure’s estrafolària, inestable, lenta… No sembla una bona idea, però així hem arribat a instal·lar-nos a tot arreu i a ocupar tot el planeta.

Existeix un paral·lelisme entre els arbres i nosaltres. Necessitem tenir els peus ben plantats a terra i alhora el cap ben amunt, cap al cel. Hi ha una energia comuna, una necessitat vital, que ens empeny cap a la verticalitat.

Si passegeu per un bosc, ho podreu sentir. I potser aprendre dels nostres amics, els arbres.

PD: i voleu saber-ne més us recomanem el llibre «Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal» de Stefano Mancuso, també hi ha una xerrada TED.

Torna al Blog

The post Un Bany de Bosc appeared first on Alzina de Collbató.

Jo et demano: «Dibuixa’m un arbre».

Ja l’has dibuixat? Com és l’arbre que has dibuixat?

O si no l’has dibuixat, com és l’arbre que t’has imaginat que dibuixaries?

Potser has fet un pi, o una alzina, o una pomera… Potser un plataner d’aquests que hi ha plantats als carrers, o una palmera. Potser, fins i tot, has dibuixat un xiprer, o bé un arbre qualsevol, genèric, sense preocupar-te de quin tipus d’arbre és. No ho sé, és difícil d’endevinar.

Ara, et diré una cosa. Del que estic segur, bé, quasi segur, amb un 99% de probabilitats d’encertar-la, és que has dibuixat només mig arbre!

Ets conscient que els arbres també tenen arrels? I que la part enterrada de l’arbre és pràcticament de la mateixa magnitud que l’aèria?

Segons Stefano Mancuso, les arrels són la part més intel·ligent de les plantes. Us sorprèn que les plantes siguin intel·ligents? Si la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes, és evident que les plantes són capaces de fer-ho! I d’una manera molt diferent a nosaltres, els animals: els animals solucionem molts problemes fugint-ne, marxant, desplaçant-nos. En canvi, les plantes no es desplacen. Tot i que també tenen moviments, les plantes estan arrelades a un lloc i s’han d’espavilar així per trobar nutrients, aigua, llum, combatre plagues i depredadors… en una paraula, s’han d’espavilar així per viure.

Les arrels i en concret l’àpex radical, la punta de cada arrel, sembla que és la part més intel·ligent de la planta. Són capaces de percebre contínuament una gran quantitat de paràmetres diferents i detectar on hi ha aigua, oxigen, i tots els nutrients que necessita. Amb aquesta informació és capaç de dirigir el creixement de les arrels cap a on calgui, tot evitant pedres i materials massa durs i també possibles enemics, com paràsits o altres plantes competidores.

Moltes vegades no som conscients de la intel·ligència de les plantes, les menyspreem com a poc més que coses inertes, inanimades. La seva intel·ligència no depèn d’un cervell central, sinó que està distribuïda, en xarxa, per tot el seu cos. Això ens pot fer difícil entendre-les i creure que elles no pensen. Tampoc no tenen cor, ni estómac, ni ulls, ni pulmons, però bé que fan totes aquestes funcions. Les fan de manera distribuïda per tot el seu cos, per la qual cosa, si en trenquem una part, la resta pot seguir vivint i funcionant.

Faríem bé d’aprendre de la intel·ligència de les plantes. De fet, són elles les que dominen el món i no pas nosaltres. Tots els animals depenem d’elles per poder viure.

Aquestes reflexions m’han vingut en llegir el llibre de Stefano Mancuso i Alessandra Viola Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal. Us el recomano.

Aquí un enllaç a la conferència TED de Stefano Mancuso divulgant les idees presentades a Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal.

Torna al Blog

The post Dibuixa’m un arbre appeared first on Alzina de Collbató.