Dibuixa’m un arbre

Dibuixa’m un arbre

El Petit Príncep va demanar al pilot que s’havia perdut al desert: «Dibuixa’m un xai».

Jo et demano: «Dibuixa’m un arbre».

Ja l’has dibuixat? Com és l’arbre que has dibuixat?

O si no l’has dibuixat, com és l’arbre que t’has imaginat que dibuixaries?

Potser has fet un pi, o una alzina, o una pomera… Potser un plataner d’aquests que hi ha plantats als carrers, o una palmera. Potser, fins i tot, has dibuixat un xiprer, o bé un arbre qualsevol, genèric, sense preocupar-te de quin tipus d’arbre és. No ho sé, és difícil d’endevinar.

Ara, et diré una cosa. Del que estic segur, bé, quasi segur, amb un 99% de probabilitats d’encertar-la, és que has dibuixat només mig arbre!

Ets conscient que els arbres també tenen arrels? I que la part enterrada de l’arbre és pràcticament de la mateixa magnitud que l’aèria?

 

Segons Stefano Mancuso, les arrels són la part més intel·ligent de les plantes. Us sorprèn que les plantes siguin intel·ligents? Si la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes, és evident que les plantes són capaces de fer-ho! I d’una manera molt diferent a nosaltres, els animals: els animals solucionem molts problemes fugint-ne, marxant, desplaçant-nos. En canvi, les plantes no es desplacen. Tot i que també tenen moviments, les plantes estan arrelades a un lloc i s’han d’espavilar així per trobar nutrients, aigua, llum, combatre plagues i depredadors… en una paraula, s’han d’espavilar així per viure.

Les arrels i en concret l’àpex radical, la punta de cada arrel, sembla que és la part més intel·ligent de la planta. Són capaces de percebre contínuament una gran quantitat de paràmetres diferents i detectar on hi ha aigua, oxigen, i tots els nutrients que necessita. Amb aquesta informació és capaç de dirigir el creixement de les arrels cap a on calgui, tot evitant pedres i materials massa durs i també possibles enemics, com paràsits o altres plantes competidores.

Moltes vegades no som conscients de la intel·ligència de les plantes, les menyspreem com a poc més que coses inertes, inanimades. La seva intel·ligència no depèn d’un cervell central, sinó que està distribuïda, en xarxa, per tot el seu cos. Això ens pot fer difícil entendre-les i creure que elles no pensen. Tampoc no tenen cor, ni estómac, ni ulls, ni pulmons, però bé que fan totes aquestes funcions. Les fan de manera distribuïda per tot el seu cos, per la qual cosa, si en trenquem una part, la resta pot seguir vivint i funcionant.

Faríem bé d’aprendre de la intel·ligència de les plantes. De fet, són elles les que dominen el món i no pas nosaltres. Tots els animals depenem d’elles per poder viure.

Aquestes reflexions m’han vingut en llegir el llibre de Stefano Mancuso i Alessandra Viola Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal. Us el recomano.

 

Aquí un enllaç a la conferència TED de Stefano Mancuso divulgant les idees presentades a Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal.

 

També et pot interessar

 

Etiquetes:
,