Imagineu-vos un bar que tingui la barra i les taules a peu de carrer, però la màquina del cafè i les neveres amb els refrescos al cinquè pis. Us imagineu els pobres cambrers anant escales amunt i avall tot el dia?

Cap arquitecte projectaria un espai així si pogués evitar-ho. El sentit comú ens diu que és un malbaratament de temps i d’energia tenir tan separades dues funcions que es necessiten.

Doncs a la natura tenim exemples que semblen contradir el sentit comú. M’estic referint als arbres.

Els vegetals necessiten absorbir aigua i nutrients inorgànics del sòl per les arrels. I fer-los pujar fins a dalt a les fulles, on absorbeixen el diòxid de carboni de l’aire i, mitjançant la fotosíntesi, sintetitzen matèria orgànica. Tot això a través de un tronc que pot arribar a tenir bastants metres d’alçada…No sembla molt bona idea.

I així han arribat a viure per tota la terra. Hi ha boscos a totes les latituds. Potser no és tan mala idea, doncs.

Un altre cas que ens pot semblar paradoxal és el dels animals de quatre potes: una forma equilibrada, estable, ràpida i energèticament sostenible de desplaçar-se. Qui voldria desplaçar-se només amb dues potes? Una manera de moure’s estrafolària, inestable, lenta…Tampoc semblava una bona idea, però així hem arribat a instal·lar-nos a tot arreu i a ocupar tot el planeta.

La natura ens ensenya doncs que les coses no són tant senzilles com semblen, que sempre hi ha molts factors en joc i que el que, a priori, sembla poc probable, a vegades acaba funcionant. Sovint oblidem que la llum és, pels arbres, un factor tant o més important que l’aigua o els nutrients del sòl.

He pensat això tot llegint el llibre «La Vida Secreta dels Arbres» de Peter Wohlleben. Felicitem a Cossetània Edicions per haver traduït al català aquest magnífic llibre. Hi explica de forma amena més capacitats sorprenents dels arbres, que sovint pensem que només tenen les persones.

Els arbres es comuniquen per les arrels, o mitjançant substàncies químiques odoríferes, cuiden els seus fills i es preocupen dels veïns malalts, vells o més dèbils.

I també que encara tenim moltes incògnites i qüestions per resoldre, com el misteri del transport d’aigua des de les arrels fins a les fulles.

Hi ha un estrany paral·lelisme en aquesta postura vertical, que compartim arbres i persones. Si caminem pel bosc i ens deixem envoltar per arbres molt més alts que nosaltres, podrem sentir una sensació de relaxació i de coherència interior. En acostar-nos a un arbre i potser abraçar-lo, podem sentir aquest pont que connecta amb el cel i la terra. Podem sentir la seguretat i fermesa que els dona el seu arrelament. Podem sentir la verticalitat del seu tronc i la lleugeresa i confiança de les seves fulles. Acostumats a un ritme frenètic, ens podem relaxar en la seva energia que, d’una forma lenta i quasi imperceptible, els fa arribar més amunt i més endins que nosaltres.

I això ens dóna una profunda pau.

The post Els secrets dels arbres appeared first on Alzina de Collbató.

Hi ha línies més intel·lectuals i cognitives, d’altres més emocionals, que treballen amb l’expressió d’emocions i sentiments; i abordatges que enfoquen més el cos. Tots som com un tamboret amb aquestes tres potes, com a mínim, i ens cal treballar per a que estiguin amb un mínim d’equilibri totes tres.

Amb freqüència, a cada persona li és més fàcil entrar per una d’aquestes vies que per una altra, segons el seu caràcter.

Rio Abierto es troba entre els abordatges que treballen a partir del cos i el moviment.

Pretén, emprant diverses tècniques, recuperar la saviesa del cos. Va sortir del treball d’una terapeuta argentina, Susana Milderman (1915-1994) que, a partir del ioga, va anar incloent altres tècniques, com massatge o moviment amb música, provocant més interacció grupal entre tots els participants. D’aquí, María Adela Palcos i Graciela Figueroa van acabar creant Rio Abierto.

Una de les tècniques que utilitzem és la mobilització dels centres d’energia o xacres. Això ho fem amb moviments i músiques específics per a cada un dels centres del cos. L’objectiu és descobrir els bloquejos que poden haver-hi a cada un dels centres amb el conseqüent estancament de l’energia.

A la pràctica, estem parlant de sentir-se arrelat o de fluir amb els imprevistos, saber ser assertius o posar límits, per posar alguns exemples. La música i el moviment ens ajuden a transitar i alliberar aquesta energia continguda per fer que circuli més fluidament des de la base fins als centres alts.

A més, el Treball sobre Sí ens porta, a través del cos, a descobrir aspectes emocionals més amagats i fer-los conscients. Podem vivenciar pors o vergonyes i travessar-les, expressar la ràbia i l’enfado per alliberar l’energia que representen. El grup ens ajuda a experimentar i a sostenir les emocions i els sentiments que van apareixent.

De les classes sortim més relaxats, amb més energia i més lliures.

*****************

Dimarts 5 de febrer a les 19.30h

Inici del Cicle de Moviment “Treball sobre Sí”.

Veure més

*****************

Vull estar al dia de totes les novetats!

The post Moviment Rio Abierto, Centres d’energia i Treball sobre Sí appeared first on Alzina de Collbató.

Què ens aporta aquesta connexió amb els arbres?

Els científics potser ens parlaran d’efectes neurològics provocats per substàncies volàtils emeses pels vegetals. Però qualsevol persona que passegi per un bosc podrà sentir aquest benestar i aquesta connexió especial que establim amb els arbres. Per què?

Més enllà de les olors i la bioquímica, jo crec que hi ha un paral·lelisme energètic, estètic i vital entre les persones i els arbres. Us ho intento explicar…

Imagineu-vos un bar que tingui la barra i les taules a peu de carrer, però la màquina del cafè i les neveres amb els refrescos al cinquè pis. Us imagineu els pobres cambrers anant escales amunt i avall tot el dia? Cap arquitecte projectaria un espai així si pogués evitar-ho. El sentit comú ens diu que és un malbaratament de temps i d’energia tenir tan separades dues funcions que es necessiten.

Doncs els arbres són un exemple que contradiu aquest sentit comú. Tenen les arrels ben avall a la terra i les fulles ben amunt cap al cel, separades per un tronc que pot tenir bastants metres d’alçada. No només han aconseguit sobreviure, si no que hi ha boscos per tota la terra!

Evolutivament, nosaltres també podem semblar un cas paradoxal. Els animals de quatre potes suposen una forma equilibrada, estable, ràpida i energèticament sostenible de desplaçar-se. Com és que l’evolució ens ha empès a desplaçar-nos només amb dues potes? Una manera de moure’s estrafolària, inestable, lenta… No sembla una bona idea, però així hem arribat a instal·lar-nos a tot arreu i a ocupar tot el planeta.

Existeix un paral·lelisme entre els arbres i nosaltres. Necessitem tenir els peus ben plantats a terra i alhora el cap ben amunt, cap al cel. Hi ha una energia comuna, una necessitat vital, que ens empeny cap a la verticalitat.

Si passegeu per un bosc, ho podreu sentir. I potser aprendre dels nostres amics, els arbres.

PD: i voleu saber-ne més us recomanem el llibre «Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal» de Stefano Mancuso, també hi ha una xerrada TED.

Torna al Blog

The post Un Bany de Bosc appeared first on Alzina de Collbató.

Jo et demano: «Dibuixa’m un arbre».

Ja l’has dibuixat? Com és l’arbre que has dibuixat?

O si no l’has dibuixat, com és l’arbre que t’has imaginat que dibuixaries?

Potser has fet un pi, o una alzina, o una pomera… Potser un plataner d’aquests que hi ha plantats als carrers, o una palmera. Potser, fins i tot, has dibuixat un xiprer, o bé un arbre qualsevol, genèric, sense preocupar-te de quin tipus d’arbre és. No ho sé, és difícil d’endevinar.

Ara, et diré una cosa. Del que estic segur, bé, quasi segur, amb un 99% de probabilitats d’encertar-la, és que has dibuixat només mig arbre!

Ets conscient que els arbres també tenen arrels? I que la part enterrada de l’arbre és pràcticament de la mateixa magnitud que l’aèria?

Segons Stefano Mancuso, les arrels són la part més intel·ligent de les plantes. Us sorprèn que les plantes siguin intel·ligents? Si la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes, és evident que les plantes són capaces de fer-ho! I d’una manera molt diferent a nosaltres, els animals: els animals solucionem molts problemes fugint-ne, marxant, desplaçant-nos. En canvi, les plantes no es desplacen. Tot i que també tenen moviments, les plantes estan arrelades a un lloc i s’han d’espavilar així per trobar nutrients, aigua, llum, combatre plagues i depredadors… en una paraula, s’han d’espavilar així per viure.

Les arrels i en concret l’àpex radical, la punta de cada arrel, sembla que és la part més intel·ligent de la planta. Són capaces de percebre contínuament una gran quantitat de paràmetres diferents i detectar on hi ha aigua, oxigen, i tots els nutrients que necessita. Amb aquesta informació és capaç de dirigir el creixement de les arrels cap a on calgui, tot evitant pedres i materials massa durs i també possibles enemics, com paràsits o altres plantes competidores.

Moltes vegades no som conscients de la intel·ligència de les plantes, les menyspreem com a poc més que coses inertes, inanimades. La seva intel·ligència no depèn d’un cervell central, sinó que està distribuïda, en xarxa, per tot el seu cos. Això ens pot fer difícil entendre-les i creure que elles no pensen. Tampoc no tenen cor, ni estómac, ni ulls, ni pulmons, però bé que fan totes aquestes funcions. Les fan de manera distribuïda per tot el seu cos, per la qual cosa, si en trenquem una part, la resta pot seguir vivint i funcionant.

Faríem bé d’aprendre de la intel·ligència de les plantes. De fet, són elles les que dominen el món i no pas nosaltres. Tots els animals depenem d’elles per poder viure.

Aquestes reflexions m’han vingut en llegir el llibre de Stefano Mancuso i Alessandra Viola Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal. Us el recomano.

Aquí un enllaç a la conferència TED de Stefano Mancuso divulgant les idees presentades a Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal.

Torna al Blog

The post Dibuixa’m un arbre appeared first on Alzina de Collbató.