En aquesta afirmació es troben d’acord la medicina xinesa, els terapeutes emocionals i els professionals de l’ajuda en general. La dolçor tranquil·litza, produeix plaer i nodreix energèticament la melsa i el pàncrees.

El nostre cos busca la dolçor.

Encara que se’ns faci estrany, els consum de sucre refinat tal i com l’entenem avui en dia és relativament recent. La seva presència en begudes i conserves, l’augment de la brioixeria i el costum d’oferir dolços de manera massiva només té unes poques dècades

La ciència de l’alimentació és també relativament recent. Alguns descobriments realitzats mostren que el sucre es troba involucrat en processos fisiològics poc desitjables com ara la tendència a l’obesitat, la desmineralització, el debilitament del sistema immunitari, la resistència a la insulina…L’any 2015, l’OMS va proposar un Nou Codi Europeu per preveure els processos cancerígens i proposava augmentar la ingesta de fruita, llegums, cereals i verdures. També recomanava evitar les begudes ensucrades i la carn processada, limitar la carn vermella i els aliments d’alt contingut calòric.

Per descomptat que la solució no és emprar edulcorants sintètics com la sacarina o l’aspartam si volem avançar en la direcció d’una una dieta hipotòxica. Aleshores, com ho fem per satisfer la nostra legítima necessitat de dolçor?

Fruites i verdures són una font inestimable de dolçor i podem augmentar aquesta sensació desitjada aprenent a cuinar-les adequadament. Existeix tot un munt de sabors subtils per descobrir quan deixem d’emmascara-los amb el sucre.

La millor manera de disposar d’un adequat nivell de dolçor és una dieta basada en aliments integrals d’origen vegetal mastegant-los adequadament per extreure’n el sabor dolç i natural gràcies a l’enzim ptialina que es troba en la saliva. Els carbohidrats complexes presents als grans, llegums i verdures esdevenen més dolços quan més es masteguen.

El desig de dolç anirà disminuint i els aliments simples i equilibrats seran suficients per satisfer-nos.

De forma paral·lela a la descoberta dels efectes nocius de la ingesta de grans quantitats de sucre a la salut, han anat emergint un munt d’endolcidors naturals que poden adaptar-se a les nostres necessitats. Posem en valor les càrregues glucèmiques baixes, la presència de fibra i enzims naturals i una baixa o nul·la manipulació industrial.

Podem començar per les fruites seques: dàtils, orellanes i panses són propostes que aporten dolçor de qualitat. També l’estèvia, que en la seva fulla guarda un ampli ventall de propietats medicinals gràcies a la presència d’esteviòsit.

En les nostres preparacions de postres i berenars, les melasses de cereals o de verdures tenen un lloc privilegiat, juntament amb sucres com el de coco que aporten càrregues glucèmiques més raonables.

I tu? Què i com endolceixes la teva vida?

Torna al Blog

The post Sucre, dolçor i salut appeared first on Alzina de Collbató.

Ingredients

2 tasses i mitja de cigrons cuits, julivert o coriandre picats ben fins, 2 pastanagues ratllades fines i escorregudes, 2 cullerades de tahini, 65g de farina de galeta, mitja cullerada de postre de comí en pols, 1 cullerada d’herbes aromàtiques, oli d’oliva, tamari, llavors de sèsam torrades i passades pel suribashi.

Elaboració

• Escalfar els cigrons cuits amb un mínim d’aigua durant 10 minuts. Escórre’ls i fer-los puré amb el tahini i el tamari. Afegir la pastanaga ratllada, el julivert o el coriandre picat, la farina de galeta i le herbes aromàtiques seques. Barrejar bé i deixar refredar.
• Rentar, escórrer i torrar lleugerament en una paella sense oli les llavors de sèsam. Deixar refredar.
• Agafar una mica de la pasta de cigró, formar una croqueta i arrebossar-la amb les llavors de sèsam.
• Servir i bon profit!
  

Aprendrem moltes més receptes com aquesta, així com les bases de la cuina saludable i energètica, en els nostres Tallers de Cuina Natural i Saludable (3h) i en la Formació de Cuina Natural i Energètica (48h). Pel nou curs tenim novetats, cliqueu als enllaços i veieu!

Torna al Blog

The post Recepta de croquetes de cigró amb sèsam! appeared first on Alzina de Collbató.

El que necessitem vs el que desitgem

Per una banda, el nostre organisme necessita determinats aliments cuinats de manera simple que no sempre sabem com preparar i el resultat és que ens avorreixen i no ens venen de gust. D’això en podríem anomenar, el que necessitem.

Per un altre costat, busquem satisfacció emocional en el menjar i a cops, com a conseqüència, rebem efectes no desitjats en àmbits com la salut o el cos físic. És a dir, desitgem determinades menges que no ens són saludables i ignorem de quina manera això es troba influenciat per imatges publicitàries o aprenentatges socials que ens aparten de la saviesa natural del cos.

D’aquesta manera el que necessitem acostuma a trobar-se molt lluny del que desitgem. L’única manera que coneixem per aconseguir-ho, tal i com acostumem a tractar els aspectes emocionals, és aplicar l’exigència. Us sona? Aquesta és l’eterna lluita i la resposta és que no funciona. Si pretenem sotmetre els aspectes emocionals sense tenir-los en compte i pactar amb ells, tenim les de perdre. La pregunta és si possible arribar a un equilibri i avançar sense entrar en el maltractament.

La proposta seria utilitzar l’alimentació per generar salut física i també emocional a través de la consciència.

Quan parlo de consciència em refereixo a quelcom tant senzill com escoltar les sensacions físiques. Tant avesats com estem a atendre el de fora, la veritat és que obrir-nos a notar el cos no ens resulta gens fàcil.

Les possibilitats d’aprenentatge que ens ofereix un camí d’alimentació saludable són enormes. Algunes les tenim tan a prop que ni ens n’adonem, com per exemple redescobrir els gustos originals dels aliments o embadalir-nos amb els moviments que fan les vísceres en relació a determinades menges. L’aposta és anar triant els aliments, els estils de cocció i els condiments en funció del que anem descobrint en el nostre estimat cos sempre canviant.

Sí, us estic parlant de dedicar-nos temps per mastegar i respirar. També per gaudir cuinant, al menys de tant en tant, i millor en companyia. Adonar-nos de la meravella que suposa seure a taula i disposar d’uns aliments saborosos i saludables per satisfer-nos a tots nivells.

I anar-nos adonant, cada cop amb més freqüència, que el que desitgem es va confonent amb el que necessitem.

Anar a la Formació en Cuina Natural i Saludable | Curs 2018-2019

Torna al Blog

The post Alimentació saludable: un camí de sensacions i experiències corporals appeared first on Alzina de Collbató.

Pels qui em demaneu alguna recepta de gelat saludable, us comparteixo aquesta, també de gel, feta amb les cireres acabades de collir del cirerer de l’hort. M’he inspirat en una recepta del blog www.quecuinoavui.com a qui agraeixo la iniciativa.

Si preferim textures més cremoses, us animo a experimentar amb nates vegetals per muntar (civada o soja), plàtan, alvocat o cremes de fruits secs. També m’agrada el kuzu, com en aquesta recepta, que compensa energèticament l’excés de fred en el cos mentre ens beneficiem de les seves qualitats com a aliment-medicament al budell.

Us caldran quatre motlles pels gelats, suc de poma sense sucre, un grapat de cireres (unes 30) i una mica de kuzu.

• Dissoldre una cullerada rasa de kuzu en tres cullerades d’aigua. Reservar.
• Tallar 10 cireres a bocins ben petits i afegir una mica menys de quatre mides de suc de poma. Coure a foc baix 5-7 minuts.
• Afegir el kuzu dissolt i deixar bullir un minut més.
• Acabar de tallar la resta de les cireres a bocins grossos i afegir-les a la barreja. Deixar reposar cinc minuts.
• Omplir els motlles amb una cullera començant pels bocins de cirera i acabant amb el suc. Preveure que al gelar-se el volum creixerà!

Bon estiu i bon profit!

Torna al Blog

The post Recepta de polo de cirera! appeared first on Alzina de Collbató.

Els aliments no estan composats únicament dels seus components químics: proteïnes, greixos, hidrats de carboni o minerals. Tenen també un context, propietats, sabor, efectes, sentit del creixement, textura. En tant que organismes vius, quan els utilitzem com a aliments, continuen mantenint algunes de les seves qualitats originals. Són un conjunt d’elements físics més un camp energètic. Ens nodrim no únicament dels macro i micronutrients dels aliments sinó també dels seus camps energètics. Estem parlant del Prana o Chi. Un gra d’arròs integral té la capacitat de germinar, aquest miracle no té res a veure amb les calories. I aquesta energia la incorporem al nostre organisme en forma d’energia vital, creativitat, ganes de viure…

Aquesta energia vital té una qualitat determinada: pot ser més aviat contractiva o expansiva, escalfa o refreda, és centrípeta o centrífuga, yang o yin.

Si col·loquéssim els aliments en una hipotètica línia energètica de més yin a més yang, en un extrem hi haurien els alcohols i els sucres i a l’altra la carn, els greixos saturats i la sal. El cos intenta compensar-se i li és molt més senzill si els aliments no són d’energia extrema. Els aliments d’energia més centrada serien els cereals integrals, les llegums, les verdures i les algues…D’aquesta manera l’energia és més estable. L’aliment estalvia esforços a l’organisme i tot plegat repercuteix de manera significativa en les emocions i la salut.

Endinsar-nos en l’aprenentatge de l’energia dels aliments és anar descobrint l’efecte d’aquests en el nostre cos físic i en les nostres emocions. En despertar la saviesa del cos, anirem escollint alimentar-nos amb aliments sustentadors de salut. A la vegada, farem un camí de responsabilitat, desafecció, auto coneixement i llibertat. Això té molt a veure amb un camí de sanació.

Seguint aquesta filosofia, l’Alzina de Collbató ofereix Formació i Tallers de Cuina Natural, Saludable i Energètica. Fes una ullada a l’agenda!

Torna al Blog

The post Sobre l’energia dels aliments appeared first on Alzina de Collbató.