A Montserrat amb Besma

TALLER DE MASSATGE TÀNTRIC PER A PARELLES

OCTUBRE 2020

DISSABTE 17 D’OCTUBRE DEL 2020

A l’Alzina de Collbató, Collbató (BCN)

Dissabte de 10 a 14 i de 16 a 20h

Consulta les mesures de prevenció COVID

Et proposem un espai i un temps d’intimitat amb la teva parella per redescobrir la teva sexualitat des d’un punt de vista tàntric: expandir la teva energia, connectar amb el teu ser i compartir desde la presència i l’amor.

Parlarem sobre la mirada tàntrica a les relacions íntimes i compartirem inquietuds sobre aquest tema.

Avançarem en la pràctica de la presència, connexió amb els sentits, respiració, ampliar consciència, explorar l’energia pròpia i conjunta (la qual es crea en la relació) per poder gaudir d’un vincle sa, constructiu i de suport mutu.

En aquesta ocasió, abordarem el cos especialment des del contacte íntim amb presència, deixant anar objectius: olor, calidesa, sensualitat, sensibilitat, respirant junts…

Un bonic espai per créixer com a persona i intimar amb la teva parella

Preu

80€ per participant.

Aforament

Màxim 7 parelles per a garantir les distàncies de seguretat.

The post Taller de massatge tàntric per a parelles appeared first on Alzina de Collbató.

Imagineu-vos un bar que tingui la barra i les taules a peu de carrer, però la màquina del cafè i les neveres amb els refrescos al cinquè pis. Us imagineu els pobres cambrers anant escales amunt i avall tot el dia?

Cap arquitecte projectaria un espai així si pogués evitar-ho. El sentit comú ens diu que és un malbaratament de temps i d’energia tenir tan separades dues funcions que es necessiten.

Doncs a la natura tenim exemples que semblen contradir el sentit comú. M’estic referint als arbres.

Els vegetals necessiten absorbir aigua i nutrients inorgànics del sòl per les arrels. I fer-los pujar fins a dalt a les fulles, on absorbeixen el diòxid de carboni de l’aire i, mitjançant la fotosíntesi, sintetitzen matèria orgànica. Tot això a través de un tronc que pot arribar a tenir bastants metres d’alçada…No sembla molt bona idea.

I així han arribat a viure per tota la terra. Hi ha boscos a totes les latituds. Potser no és tan mala idea, doncs.

Un altre cas que ens pot semblar paradoxal és el dels animals de quatre potes: una forma equilibrada, estable, ràpida i energèticament sostenible de desplaçar-se. Qui voldria desplaçar-se només amb dues potes? Una manera de moure’s estrafolària, inestable, lenta…Tampoc semblava una bona idea, però així hem arribat a instal·lar-nos a tot arreu i a ocupar tot el planeta.

La natura ens ensenya doncs que les coses no són tant senzilles com semblen, que sempre hi ha molts factors en joc i que el que, a priori, sembla poc probable, a vegades acaba funcionant. Sovint oblidem que la llum és, pels arbres, un factor tant o més important que l’aigua o els nutrients del sòl.

He pensat això tot llegint el llibre «La Vida Secreta dels Arbres» de Peter Wohlleben. Felicitem a Cossetània Edicions per haver traduït al català aquest magnífic llibre. Hi explica de forma amena més capacitats sorprenents dels arbres, que sovint pensem que només tenen les persones.

Els arbres es comuniquen per les arrels, o mitjançant substàncies químiques odoríferes, cuiden els seus fills i es preocupen dels veïns malalts, vells o més dèbils.

I també que encara tenim moltes incògnites i qüestions per resoldre, com el misteri del transport d’aigua des de les arrels fins a les fulles.

Hi ha un estrany paral·lelisme en aquesta postura vertical, que compartim arbres i persones. Si caminem pel bosc i ens deixem envoltar per arbres molt més alts que nosaltres, podrem sentir una sensació de relaxació i de coherència interior. En acostar-nos a un arbre i potser abraçar-lo, podem sentir aquest pont que connecta amb el cel i la terra. Podem sentir la seguretat i fermesa que els dona el seu arrelament. Podem sentir la verticalitat del seu tronc i la lleugeresa i confiança de les seves fulles. Acostumats a un ritme frenètic, ens podem relaxar en la seva energia que, d’una forma lenta i quasi imperceptible, els fa arribar més amunt i més endins que nosaltres.

I això ens dóna una profunda pau.

The post Els secrets dels arbres appeared first on Alzina de Collbató.

Quan escolto parlar del moviment slow sempre recordo l’assaig d’Italo Calvino sobre “La lleugeresa” en les seves cèlebres “Sis propostes per al pròxim mil·lenni”. Van ser publicades l’any 1998, quan ningú parlava encara de slow life. Avui sento la necessitat de rellegir-lo amb un sentiment estrany de qui vol evitar de perdre’s alguna cosa important.

Per descomptat, us recomano la lectura d’aquest assaig però, a mode de resum, us copio el darrer paràgraf que utilitza un llenguatge poètic-metafòric. La traducció és meva.

“He parlat del xaman i de l’heroi del conte popular, de la privació soferta que es transforma en lleugeresa i permet volar al regne on tota carència serà màgicament satisfeta. He parlat de les bruixes que volaven en humils estris domèstics com pot ser una galleda. Però l’heroi d’aquest conte de Kafka no sembla tenir poders xamànics ni màgics, ni sembla que en el regne més enllà de les muntanyes de gel pugui omplir-se la galleda buida. Sobretot perquè si s’omplís no hi podria volar. Així, cavalcant la nostra galleda ens acostarem al proper mil·lenni sense esperar trobar-hi res més que allò que siguem capaços de portar. La lleugeresa, per exemple, les virtuts de la qual he provat d’il·lustrar amb aquesta conferència.”

Confesso que no sé gaire on vull anar a parar amb tot plegat. Sé que aquest matí m’ha colpit un vídeo de la psiquiatra Marian Rojas Estapé adreçat a pares sobre l’educació dels seus fills; vídeo que també us recomano: “Cómo educar para que le pasen cosas buenas a tus hijos”, per si el voleu buscar a YouTube.

La Marian Rojas parla sobre l’addicció a les pantalles i les repercussions que poden tenir en la nostra ment, i sobretot, en la dels nens que encara són força més vulnerables. Assenyala com les xarxes socials capturen la nostra atenció a la recerca de pseudo satisfacció immediata i de quina manera cerquem compensació en el telèfon per desconnectar de sensacions d’estrès o d’avorriment. Subratlla la importància d’educar en la tolerància a la frustració i l’avorriment perquè, aquests, són dos ingredients inherents a la vida que sovint no volem sentir. Encara que evitar-los ens aboca a una acceleració que ens desconnecta de la realitat.

Tot plegat fa palès la importància d’ensinistrar l’atenció. Perquè qui pugui mantenir l’atenció tindrà la clau per orientar-se en aquest món d’informació excessiva i per tant, la possibilitat de filtrar-la per construir un criteri. Per tot plegat, és important aprendre a esperar, ja que difícilment el que ens nodreix profundament arriba a través de la gratificació instantània.

He acabat de veure el vídeo i m’ha fet pensar que hem avançant ja un bon tram per aquest mil·lenni que Calvino preveia en un futur. Em qüestiono on és avui la lleugeresa que ens convidava a conrear i també em pregunto si col·laborant a difondre la pràctica del ioga, de la meditació, del contacte amb el cos i la natura o organitzant slow teambuildings i banys de bosc per a empreses de ment oberta, estic aportant alguna cosa a aquest segle que ens ha tocat viure.

Sovint em sento a contracorrent perquè res del que proposo és prou estimulant ni ràpid. I em reafirmo en que sí, que aquestes eines ajuden a contactar amb els aspectes reals de la vida, amb les coses senzilles que ens nodreixen i que sovint passem per alt perquè per fer-ho, cal ralentitzar-nos i sentir.

Des d’on sóc, amb la meva edat i trajectòria, amb els encerts i les dificultats, la sensació és que, certament, al meu voltant tot s’accelera. Quant més de pressa va tot, més sento la necessitat d’aturar-me. Regalar-me una estona de vida lenta, per sentir-la i assaborir-la, per aprendre a ser feliç també en el buit, la tristesa o el dolor. Romandre en el que no se ni sabré mai, en el que no arriba. Posar el telèfon en mode avió encara que no voli, perquè sí, perquè sinó em trobo a faltar d’una manera que no em fa viure bé.

The post Una vida amb lleugeresa appeared first on Alzina de Collbató.

La Natura ens regala un munt d’oportunitats per aturar-nos i recordar qui som. Les experiències que combinen els treballs de Rio Abierto amb els de contacte amb la Natura afavoreixen una comprensió profunda en indrets amb una energia especial com és la Muntanya de Montserrat.

Gràcies a  tècniques de respiració i meditació, d’utilització del so i la música, de l’observació contemplativa del que ens envolta i de l’escolta dels moviments del nostre interior arribem a comprendre el que suposa encarnar allò que és la nostra naturalesa més sagrada.

Establir ponts entre la naturalesa de la Muntanya i la del nostre cos facilita sentir que espiritualitat i matèria dansen i s’expressen a través del moviment, del gest quotidià més subtil i de la respiració.

Escoltem doncs els ritmes de la muntanya que ens sintonitzen amb el nostre propi ritme intern. Aprenguem a establir aquest diàleg amb la terra per sentir emergir el nostre impuls vital i el nostre jo més profund i sagrat.

La natura és canvi, de la mateixa manera que canvia la nostra existència tot i que, de vegades, pretenguem immobilitzar-la. Rendim-nos a abraçar la impermanència que experimentem d’una manera molt més profunda que a través del intel·lecte.

Permetem-nos despertar aquella capacitat de meravellar-nos de quan érem infants i gaudim d’una joia profunda. És aquí, en aquesta experiència d’obertura que comencem a comprendre la interrelació entre totes les coses.

Aquests tallers de moviment, convivència i autoconeixement  aprofiten el contacte amb la natura, la bellesa i l’energia de Montserrat, per obrir-nos i sensibilitzar-nos. Mitjançant les eines del sistema Río Abierto ens apropem a la nostra naturalesa més sagrada.

RETIR RIO ABIERTO A MONTSERRAT

Dissabte 14 i diumenge 15 març 2020

Retir de cap de setmana de moviment i convivència Río Abierto al cor de Montserrat.

Organitzat per Espai Delta i Río Abierto Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ

The post Naturaleses sagrades appeared first on Alzina de Collbató.

Activitat gratuïta

Meditació Dinàmica Matinal

21 dies “Chakra Breathing” d’Osho

Setembre 2019

Del 2 al 22 de setembre

De 7.15 a 8.15 del matí

A l’Alzina de Collbató, Collbató (BCN)

Gratuït

Osho es va adonar que a la dona i a l’home modern els costava passar estona asseguts i en silenci per meditar. És per això que va idear les meditacions actives o en moviment.

En aquesta meditació activa s’utilitza una respiració profunda i ràpida que, acompanyada de moviment corporal, aporta consciència, vitalitat i harmonia a cadascun dels 7 xacres i a la teva vida.

Amb aquesta pràctica és habitual experimentar canvis psíquics, emocionals i també físics en la nostra vida quotidiana, a la vegada que esdevenim més clars, vitals i serens.

Si t’animes, t’acompanyarem en el repte d’estar conscient, una estona als matins, durant els 21 dies de la meditació “Chakra Breathing”. Nosaltres posem l’espai, el material enregistrat i l’acompanyament de manera gratuïta.

Només has d’estar disposat a llevar-te d’hora 21 dies seguits* i a deixar-te sorprendre!

Els facilitadors seran Joan Monguió i Rosa Montells, ambdós instructors de Moviment Expressiu Rio Abierto i Terapeutes Gestalt.

* Com més dies i més seguits, millor! Però si algun dia es falla no passa res, no deixeu de venir i/o provar-ho per por a faltar!

The post Meditació Dinàmica Matinal: repte 21 dies! appeared first on Alzina de Collbató.

Per una banda, el nostre cos necessita determinats aliments cuinats de manera simple que no sempre sabem com preparar, i el resultat és que no ens venen de gust i ens avorreixen…D’això en podríem anomenar, el que necessitem.

Per un altre costat, busquem satisfacció emocional en el menjar i a cops rebem efectes no desitjats en àmbits com la salut o el cos físic. És a dir, desitgem determinades menges que no ens són saludables i no sempre ens adonem que aquest desig es troba vehiculat per imatges publicitàries o aprenentatges socials que ens aparten de la pròpia saviesa natural del cos.

I el que necessitem no acostuma a quadrar amb el desitgem…Aquesta és la eterna lluita…és possible arribar a un equilibri?

La proposta és utilitzar l’alimentació per generar salut física i també emocional a través de la consciència.

Hi ha un munt de coses a aprendre en el món de l’alimentació saludable. Algunes les tenim tan a prop que ni ens n’adonem, com per exemple, redescobrir els gustos originals dels aliments.

L’exigència i la impaciència no són bones aliades per avançar en aquest camí. Com em deia una bona mestra, la porta s’obre cap endins: Cal aturar-se i aprendre a desenvolupar una mirada amorosa i encuriosida, i en això ens ajuda el mindfulness.

Atenció Plena en el menjar vol dir dedicar-nos temps per mastegar i respirar. També per cuinar, millor en companyia. Adonar-nos de la meravella que suposa seure a taula i disposar d’uns aliments saborosos i saludables per satisfer-nos.

No estem avesats a això, no ens en ho han ensenyat…L’aprenentatge a mindfulness i alimentació és anar descobrint la saviesa del cos, notar el que ens fa sentir bé, triar en funció del que anem descobrint…

I adonar-nos que, cada cop amb més freqüència, el que necessitem és el que desitgem.

The post Alimentació i Mindfulness appeared first on Alzina de Collbató.

La natura ens ofereix un munt d’oportunitats per aturar-nos i recordar qui som tot practicant Mindfulness o Consciència Plena. El repte és conviure amb els pensaments d’una manera en què puguem sentir la bellesa del que ens envolta.

La natura és canvi, de la mateixa manera que canvia la nostra existència tot i que, de vegades, pretenguem immobilitzar-la. Observar la natura ens ajuda a comprendre la impermanència que experimentem d’una manera molt més profunda que a través del intel·lecte.

Sentir-nos el cos practicant algunes asanes de ioga sobre la terra humida pot ser una oportunitat per deixar anar tensions i preocupacions. La terra és una mare que acull el que ens és sobrer i ho recicla.

Caminar en silenci en el camí que s’enfila pot permetre’ns descobrir el diàleg entre els ocells. Quan el pensament ens allunya del present, el so de la branca que cruix ens retorna a les sensacions que ens ofereix l’escenari que ens envolta.

Mica a mica podem recuperar aquella capacitat de meravellar-nos de quan érem infants i experimentar una joia profunda. I és aquí, en aquesta experiència d’obertura que comencem a comprendre la interrelació entre les coses.

En abraçar l’alzina i notar la seva escorça rugosa a la galta reconec el sol i la pluja que l’han ajudat a créixer, veig les restes del incendi que va patir, sento les arrels immenses que la nodreixen, m’obro a compartir l’energia d’altres persones que també l’han abraçat en el transcurs de centenars d’anys…

De la mateixa manera que abraço l’alzina, comprenc que la millor forma de conviure amb aquesta emoció que potser emergeix del meu interior i em fa patir, és també abraçar-la. Em puc permetre la proposta d’aprendre a transformar aquest dolor emergent en alguna cosa que em nodreixi.

El campanar del poble assenyala les hores i aprofito per deixar-me envair per la vibració que mobilitza l’espai. Torno a recordar que la meva missió, aquí i ara, és observar, tocar, olorar i percebre la meva respiració, amb els peus sobre la terra. Miro els companys i m’envaeix una sensació de confiança, tots intentem fer el mateix, em sento part. Això em dona pau.

És l’hora de dinar i trec el pícnic que he preparat aquest matí abans de sortir de casa. Mengem en silenci i puc assaborir les textures del meu àpat i la barreja de gustos subtils que el conformen. Em sento agraïda per poder estar aquí nodrint-me amb aquest menjar…Qualsevol cosa que s’esdevé, es transforma en una ocasió per practicar Mindfulness i Consciència Plena.

Abans de marxar ens proposen una curta meditació tot contemplant la muntanya. Inspiro i sé que estic inspirant, expiro i sé que l’aire surt del meu cos. Dins i Fora. Inspiro i em veig com la muntanya, expiro i em sento sòlida. Muntanya, sòlida…Sentir és respondre corporalment al món que ens envolta i està succeint contínuament.

Aquesta capacitat de commoure’ns és la dimensió humana. Ser humans vol dir tendir ponts entre la terra i el cel, entre la forma i el buit, entre la matèria i l’esperit.

Marxo amb un fort sentiment de serenitat interior i amb la confiança de que puc retornar a mi, de mil maneres possibles. La natura és la meva aliada.

Agraeixo a Lama Tashi Lhamo i a Tich Nhat Hang les seves ensenyances.

The post Mindfulness: Natura i Consciència Plena appeared first on Alzina de Collbató.

Què ens aporta aquesta connexió amb els arbres?

Els científics potser ens parlaran d’efectes neurològics provocats per substàncies volàtils emeses pels vegetals. Però qualsevol persona que passegi per un bosc podrà sentir aquest benestar i aquesta connexió especial que establim amb els arbres. Per què?

Més enllà de les olors i la bioquímica, jo crec que hi ha un paral·lelisme energètic, estètic i vital entre les persones i els arbres. Us ho intento explicar…

Imagineu-vos un bar que tingui la barra i les taules a peu de carrer, però la màquina del cafè i les neveres amb els refrescos al cinquè pis. Us imagineu els pobres cambrers anant escales amunt i avall tot el dia? Cap arquitecte projectaria un espai així si pogués evitar-ho. El sentit comú ens diu que és un malbaratament de temps i d’energia tenir tan separades dues funcions que es necessiten.

Doncs els arbres són un exemple que contradiu aquest sentit comú. Tenen les arrels ben avall a la terra i les fulles ben amunt cap al cel, separades per un tronc que pot tenir bastants metres d’alçada. No només han aconseguit sobreviure, si no que hi ha boscos per tota la terra!

Evolutivament, nosaltres també podem semblar un cas paradoxal. Els animals de quatre potes suposen una forma equilibrada, estable, ràpida i energèticament sostenible de desplaçar-se. Com és que l’evolució ens ha empès a desplaçar-nos només amb dues potes? Una manera de moure’s estrafolària, inestable, lenta… No sembla una bona idea, però així hem arribat a instal·lar-nos a tot arreu i a ocupar tot el planeta.

Existeix un paral·lelisme entre els arbres i nosaltres. Necessitem tenir els peus ben plantats a terra i alhora el cap ben amunt, cap al cel. Hi ha una energia comuna, una necessitat vital, que ens empeny cap a la verticalitat.

Si passegeu per un bosc, ho podreu sentir. I potser aprendre dels nostres amics, els arbres.

PD: i voleu saber-ne més us recomanem el llibre «Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal» de Stefano Mancuso, també hi ha una xerrada TED.

Torna al Blog

The post Un Bany de Bosc appeared first on Alzina de Collbató.

Jo et demano: «Dibuixa’m un arbre».

Ja l’has dibuixat? Com és l’arbre que has dibuixat?

O si no l’has dibuixat, com és l’arbre que t’has imaginat que dibuixaries?

Potser has fet un pi, o una alzina, o una pomera… Potser un plataner d’aquests que hi ha plantats als carrers, o una palmera. Potser, fins i tot, has dibuixat un xiprer, o bé un arbre qualsevol, genèric, sense preocupar-te de quin tipus d’arbre és. No ho sé, és difícil d’endevinar.

Ara, et diré una cosa. Del que estic segur, bé, quasi segur, amb un 99% de probabilitats d’encertar-la, és que has dibuixat només mig arbre!

Ets conscient que els arbres també tenen arrels? I que la part enterrada de l’arbre és pràcticament de la mateixa magnitud que l’aèria?

Segons Stefano Mancuso, les arrels són la part més intel·ligent de les plantes. Us sorprèn que les plantes siguin intel·ligents? Si la intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes, és evident que les plantes són capaces de fer-ho! I d’una manera molt diferent a nosaltres, els animals: els animals solucionem molts problemes fugint-ne, marxant, desplaçant-nos. En canvi, les plantes no es desplacen. Tot i que també tenen moviments, les plantes estan arrelades a un lloc i s’han d’espavilar així per trobar nutrients, aigua, llum, combatre plagues i depredadors… en una paraula, s’han d’espavilar així per viure.

Les arrels i en concret l’àpex radical, la punta de cada arrel, sembla que és la part més intel·ligent de la planta. Són capaces de percebre contínuament una gran quantitat de paràmetres diferents i detectar on hi ha aigua, oxigen, i tots els nutrients que necessita. Amb aquesta informació és capaç de dirigir el creixement de les arrels cap a on calgui, tot evitant pedres i materials massa durs i també possibles enemics, com paràsits o altres plantes competidores.

Moltes vegades no som conscients de la intel·ligència de les plantes, les menyspreem com a poc més que coses inertes, inanimades. La seva intel·ligència no depèn d’un cervell central, sinó que està distribuïda, en xarxa, per tot el seu cos. Això ens pot fer difícil entendre-les i creure que elles no pensen. Tampoc no tenen cor, ni estómac, ni ulls, ni pulmons, però bé que fan totes aquestes funcions. Les fan de manera distribuïda per tot el seu cos, per la qual cosa, si en trenquem una part, la resta pot seguir vivint i funcionant.

Faríem bé d’aprendre de la intel·ligència de les plantes. De fet, són elles les que dominen el món i no pas nosaltres. Tots els animals depenem d’elles per poder viure.

Aquestes reflexions m’han vingut en llegir el llibre de Stefano Mancuso i Alessandra Viola Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal. Us el recomano.

Aquí un enllaç a la conferència TED de Stefano Mancuso divulgant les idees presentades a Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal.

Torna al Blog

The post Dibuixa’m un arbre appeared first on Alzina de Collbató.