En el comiat

Ja fa temps que anem sentint el final d’una etapa. Els senyals parlen d’un espai per contemplar, per estar en contacte, per reinventar l’equilibri entre el buit i la forma….

Deixar anar sempre és difícil. Han estat molts anys d’aprenentatges, d’impulsar i crear, de confiar. Molta satisfacció en el fet d’acompanyar i també algunes frustracions i dificultats.

Preval el reconeixement de tot el que ha estat lluminós: coneixences, molt d’amor, i sobretot agraïment als qui, d’alguna manera, han fet possible el projecte de l’Alzina de Collbato: usuaris, col·laboradors, família, proveïdors, amics i veïnatge. Ens nodreix la certesa que amb molts de vosaltres existeix un vincle que estem segurs que perdurarà en el temps.

El curs vinent l’Alzina de Collbató ja no obrirà les portes i aquest espai romandrà en repòs. En Joan i jo, la Rosa, de ben segur trobarem altres maneres d’expressar-nos, de compartir- nos i de transitar per la vida, ara ja en aquesta etapa de jubilació.

Moltes gràcies!