I tu aquí, astre blau i rodó, surant encara com una baldufa en aquesta sopa còsmica.
Encara sense recordar com va començar aquesta òrbita; l’inici del somni que ens somnia.
El nen Jesús el Crist naixent altra vegada. Com sempre, assenyalant la fi del temps.
Tot plegat en l’Amor, sens dubte, tot i que dorm. Encara.
Encara en el misteri. Descobrint, un Nadal nou.
