
02 jul. De cicles i agraïments
Cada any, per aquesta època, sento l’impuls de revisar què arrossego que ja no serveix. Objectes o actituds que han quedat petits o obsolets i no em deixen avançar.
Aquest exercici m’ajuda a deixar anar, regalar, cremar i fer espai a noves perspectives, aire fresc, coneixences, projectes, aixovars…
Avui és la nit de Sant Joan i m’adono que encara puc rescatar alguns retrets, determinades experiències que em tenen enganxada a la por i a la culpa, males estones que m’entesto a recrear amb pensaments recurrents. Estic decidida a obrir el tap de l’aigüera i fer net. Vull posar la intenció en l’agraïment i l’acceptació del que ha estat i del que està essent aquesta vida de dona que s’endinsa en la vellesa.
I, tot fent repàs, me n’adono que aquests dies estem tancant també el curs que en fa deu que, en Joan i jo, vam inaugurar el projecte de l’Alzina de Collbató.
Un espai de cultura i creixement personal que va néixer amb la voluntat d’aprendre a nodrir-nos i compartir aquest aprenentatge amb companys, col·laboradors, clients i amics. Aquesta nutrició que abasta l’ésser físic, mental, emocional i espiritual que som.
Ens hi va empènyer la muntanya, és clar. De l’energia i la pau profunda que sentíem en aquest entorn de Montserrat ens va arribar la confiança per posar en ordre idees, recursos i també aquesta masia del segle disset que havia de ser la seu del projecte.
Deu anys més vells, embadalits amb el pas del temps i reconeixent-nos més plens i mes buits alhora, ens sentim també més vius.
Rics d’aprenentatges i coneixences entranyables. Encara amb propostes i reptes que volem caminar i seguir compartint amb vosaltres.
En aquest futur que s’obre, personal i professional, el que marxa i el que arriba és incert, juganer, i hem après a abraçar-ho tot. O avui, així m’ho sembla. Percebo que succeeix tot al mateix temps i això fa que es generin remolins i sincronicitats.
Reapareixen vells coneguts i s’acomiaden persones estimades. Neixen llucs que no prevèiem. Coincidim aquí, deixant-nos sentir, embadalint-nos.
L’agraïment és infinit a tots els que ens heu acompanyat i ho heu fet possible i també als que encara heu d’arribar: als col·laboradors, als amics, als clients, als veïns… Gràcies!!!
Autora
Rosa Montells
Terapeuta Gestalt amb quinze anys d’experiència, membre de la Asociación Española de Terapia Gestalt (AETG). Instructora de Moviment Conscient Rio Abierto. Professora de Cuina Natural i Energètica. Llicenciada en Farmàcia.