Em planto al davant de la muntanya i intento sentir la seva solidesa. Per ajudar-me, em fixo com l’aire entra pel nas, i després en la manera com el deixo anar.

La muntanya m’acompanya, transpiro el seu alè. Aquesta deu ser la Montserrat que tots portem a dins: tranquil·la, assossegada, nodridora, viva i canviant.

Respiro Montserrat i observo els canvis d’aquests dies: els colors vermells de l’arboç i el magraner, la servera esgrogueïda, el romaní que torna a ser florit.

Els pensaments van i venen, enjogassats. Els observo durant una estona i després se m’emporten en caiguda lliure, em perdo en el neguit i els mals presagis.

Montserrat em retorna al present, aquest cop és la fulla del roure que es desprèn i voleia fins la falda.

Sota meu, l’entramat d’arrels em sustenta i em bressola. A sobre, un cel gris obscur que parla d’oratges, llamps i riuades. Al bell mig, fent de pont, jo i la muntanya.

O potser només Montserrat, quieta i immutable.

Feliç tardor!

Autora

Rosa Montells

Terapeuta Gestalt amb quinze anys d’experiència, membre de la Asociación Española de Terapia Gestalt (AETG). Instructora de Moviment Conscient Rio Abierto. Professora de Cuina Natural i Energètica. Llicenciada en Farmàcia.