Psicoteràpia i Espiritualitat

Psicoterapia i Espiritualitat

Psicoteràpia i Espiritualitat

Els camins possibles de creixement personal són infinits, individuals i personals.

Entre diferents corrents m’he anat adonant que n’hi ha que valoren poc l’aspecte terapèutic com a factor de creixement espiritual i, per altra banda, existeix en el món de la psicoteràpia una creença força generalitzada de que un camí espiritual serveix a molta gent com a bypass dels conflictes bàsics de la seva personalitat.

Com a terapeuta gestalt i com a persona interessada en el desenvolupament espiritual, he conegut algunes persones amb un treball espiritual compromès i amb greus problemes emocionals que no reconeixen. També m’he relacionat amb gent amb un important treball terapèutic que no se senten atretes per investigar més enllà dels aspectes pràctics del dia a dia.

Aquestes experiències fa temps em van empènyer a investigar si, ben portades, psicoteràpia i espiritualitat, es podien complementar o no.

Us comparteixo unes notes d’una presentació que vaig fer fa uns anys en relació a la lectura del llibre Psicologia del Despertar d’en John Welwood. Les considero d’actualitat.

1.

El procés d’individuació d’una persona no està renyit amb un camí espiritual sinó que és necessari per traduir l’espiritualitat a la vida quotidiana d’una manera personal i creativa. És la manera de tendir ponts entre cel i terra, matèria i esperit, forma i buit.

2.

Disposem d’una ment conceptual superficial que té la percepció de les formes sòlides, que fabrica pensaments definits i enregistra emocions familiars. L’ego faria en aquest àmbit la seva tasca establint una divisió bàsica entre jo i els altres i persegueix el control i el domini del funcionament quotidià. És el camp de la psicologia tradicional. Aquesta ment emet veritats lògiques i conceptuals.

Podríem parlar també del cos-ment, que sent, és creatiu i gaudeix de sensacions corporals i atenció difusa. Pot percebre les intuïcions, la interconnexió i el fluix d’energia. Relacionem aquesta ment amb aspectes creatius, el goig i l’espontaneïtat. És gràcies a ella que reconeixem les veritats viscudes a través de l’experiència.

Encara a un nivell més profund, la meditació ens mostra que la ment és també una consciència no conceptual i oberta. Aquesta ment, mitjançant la veritat contemplativa, ens revela una dimensió més profunda.

La psicologia occidental s’ha centrat fonamentalment en el funcionament de la ment superficial i en la manera com es troba condicionada per creences, cultura, relacions interpersonals i successos de la infantesa. En canvi, les psicologies orientals s’han centrat més en els camps energètics subtils del cos-ment i en la dimensió superior de la consciencia no conceptual.

Un camí de creixement personal complert inclouria una fase de indagació conceptual, una altra d’experiències sentides dins el camp del cos-ment i una obertura posterior a la vacuïtat amb presència incondicional. La psicoteràpia integral de creixement personal hauria de contemplar tots aquests nivells.

Un terapeuta avesat a estar present pot donar al client l’espai que necessita per avançar en aquest camí. D’aquesta manera és difícil que el procés terapèutic esdevingui en un procés emocional addictiu.

I per altra banda, un procés espiritual sense un ego fort pot servir de fugida dels conflictes de la personalitat.

3.

El terapeuta pot ajudar a reflexionar, a crear l’espai per la sensació sentida, a descobrir patrons de conducta i condicionaments…Però arriba un moment que, un cop descobertes les “trampes” la persona hauria de seguir sola o acompanyada d’un mestre…Un procés terapèutic pot acabar reforçant la dualitat quan, arribats a un determinat punt ens interessa endinsar-nos en la vacuïtat.

Hi ha un temps per reconèixer, un temps per resoldre i expressar i un temps per deixar anar. La nutrició és molt important en aquest procés. Així doncs, el treball psicològic ens ajuda a trobar-nos a nosaltres mateixos i l’espiritual va més enllà i ens ajuda a renunciar a nosaltres mateixos per aprendre a entregar-nos.

La meditació ens permet accedir a un tipus diferent de coneixement, el coneixement directe. Descobrir la nostra pròpia natura no té res a veure amb el pensament, l’observació ni la reflexió. La única cosa que permet percebre la consciència de les coses és una ment oberta al que no és conceptual ni condicionat.

4.

Avui en dia necessitem d’una integració psicoespiritual que englobi l’alliberació i la transformació personal. Allò interessant és tendir un pont entre aquestes dues formes d’autoconeixement dins d’un marc del despertar que englobi l’experiència humana condicionada i la no condicionada, psicològica i espiritual, personal i universal. Treball psicològic en un context espiritual o psicoteràpia centrada en la presència.

5.

L’objectiu de la psicoteràpia i de la meditació és l’alliberar-nos de les fixacions mentals i emocionals. El desenvolupament psicològic i espiritual gira al voltant del que creiem ser i de la manera com protegim la nostra identitat.

Els aspectes més rígids i neuròtics de la nostra personalitat contenen qualitats i intel·ligència inestimables i són eines que ens poden ajudar a prendre consciència de les qualitats més profundes del nostre jo essencial. Molts terapeutes i mestres espirituals creuen equivocadament que el camí de transformació requereix la desarticulació de la personalitat condicionada. En realitat, la personalitat és el combustible necessari pel procés del despertar. Es tracta ni més ni menys que dels recursos bàsics de la persona

L’intent de canviar la nostra manera de ser no ens ajuda a despertar ni a alliberar-nos, només augmenta la inquietud i la fatiga internes. Els problemes comencen a resoldre’s quan ens hi relacionem des de l’espai obert de l’ésser. L’espai constitueix un recolzament. Estar davant de persones presents en el seu espai facilita que experimentem aquesta obertura.

 

També et pot interessar