Alegria i felicitat

Enfilats dalt la muntanya russa de les emocions, molts hem passat temporades convençuts que a la vida li havíem de demanar intensitat, adrenalina i alegria. Que si no visitàvem sovint la disbauxa, la joia i els aplaudiments, ens estàvem perdent alguna cosa important. Que d’alguna manera, la vida ens devia un estat d’enamorament perpetu o, almenys, passió i entusiasme.

Quan, inevitablement ens arribava el dolor o la tristesa, contactàvem amb la por o el desengany, ens explicàvem que alguna cosa no estava anant bé, que fracassàvem a la vida o érem víctimes innocents d’algun deu irat. Romaníem en la desesperança durant un temps que semblava etern i, novament, retrobàvem en la lluentor d’una nova il·lusió, la promesa de la felicitat.

Amb els anys, alguns van anar madurant, d’altres vam necessitar a més fer un procés terapèutic i uns quants més encara donen voltes a la muntanya russa, viuen desenganyats o en una mena de sordina.

Hem après a gaudir les estones d’alegria quan es presenten i això és meravellós, però encara ho és més haver comprès que la felicitat no té a veure amb tot això.

Diuen que la felicitat són moments. Moments en què tot s’atura i les coses es deixen veure amb una profunditat i una textura diferents. Moments en què i la serenitat i la pau semblen abraçar-ho tot. Moments de presència.

Ser feliç no és estar content o que les coses surtin com esperem. Més aviat és recordar aquest espai de calma interna on podem arrecerar-nos per estar en pau. Recordar la confiança.

La felicitat és consciència.

Sovint, a teràpia, quan els clients comencen a sanar, em diuen que la seva vida esdevé més plana, sense tants daltabaixos. Troben a faltar l’espurna del disgust o la preocupació, del drama o la bronca, l’adrenalina de l’estrès. Cadascú amb la seva especialitat. Deixen de jugar a recrear-se en la culpa i contacten amb el buit que emergeix quan tot això s’encalma.

Se n’adonen de com engeguen els mecanismes neuròtics que els mantenen desconnectats de si mateixos i del canvi que suposa no fer-ho. Aquest poder els espanta.

Anem bé! els dic.