Eneagrama

Eneagrama, una eina terapèutica emprada en Gestalt

L’eneagrama prové d’ensenyances espirituals mil·lenàries sufís i s’atribueix a Gurdjieff la transmissió a l’Occident modern. Claudio Naranjo el va popularitzar en l’àmbit terapèutic i avui en dia és una eina potent de comprensió dels caràcters, accessible i utilitzada sovint en la teràpia Gestalt.

Tot i que, en els seus orígens l’eneagrama proporcionava coneixements per avançar el l’àmbit espiritual a través de les anomenades “Idees Santes”, el que s’ha popularitzat en l’àmbit terapèutic és l’anomenat eneagrama de les fixacions o ego-tipus.

El fonament d’aquesta classificació dels caràcters es troba en la manera en què hem après a fer front a les mancances afectives i de seguretat que inevitablement vivim en la infantesa primerenca. Aquesta adaptació a la “realitat” implica una renuncia a un potencial més gran que ens pertany i comporta una determinada fixació caracterial (o univers de sensacions, pensaments i emocions) amb la que aprenem a percebre el que ens envolta.

L’infant es fa adult i aquella adaptació que “funcionava” en el si de la nostra família d’origen sovint no és adaptativa a la societat en què vivim.

En algun moment és saludable qüestionar si la manera de percebre i respondre al mon que ens envolta és una veritat absoluta i si ens resulta útil. És el moment de plantejar-nos revisar les altres eines de que disposem i havíem deixat fora del nostre abast.

Aquest procés implica un qüestionament de qui som i tot un aprenentatge per rebaixar la identificació amb aquesta idea que vam construir de petits. Tot i que el procés pot ser llarg, el resultat acostuma a ser alliberador.

Aquesta classificació de la nostra manera de “funcionar”, de fet, ens ajuda a reconèixer qui NO som. Assenyala la màscara o fixació i, per tant, posa al nostre abast tot un univers de possibilitats.

Així doncs, comprendre el funcionament de la neurosi te un benefici doble: viure més en pau com a persones i permetre avançar en la realització del Ser.

Naranjo presenta una classificació en nou caràcters (ego-tipus o eneatipus). Estaríem parlant de nou maneres diferenciades d’expressar la pèrdua de contacte amb el Ser, la nostra naturalesa bàsica, i pretenen ajudar-nos a restablir aquest contacte.

Acabaré posant alguns exemples. A una persona amb eneatipus “9” li acostuma a ser molt difícil la confrontació i aquest tret pot dificultar contactar amb el que vol i avançar a la vida. Reconèixer aquest fet caracterial i atrevir-se a enfrontar-s’hi acostuma a ser sanador.

Una persona amb caràcter “7” no li agrada sentir-se trist ni ser conscient de problemes ni dificultats. Te tendència a mostrar-se afable, divertit i bon company. Ignora els problemes. Sovint un daltabaix important que no pot amagar-se li fa qüestionar moltes coses.

Un eneatipus “4” seria el caràcter victimista per excel·lència. Sempre percebent el got mig buit i amb el desig més o menys inconscient de ser salvats. Assumir el poder personal que també tenen acostuma a ser tot una descoberta.

Tens curiositat per conèixer com l’Eneagrama podria ser una eina en la teva vida? Demana una entrevista amb els nostres terapeutes gestàltics

rosa montells Teràpia Gestalt Collbató

Autora

Rosa Montells

Terapeuta Gestalt amb quinze anys d’experiència, membre de la Asociación Española de Terapia Gestalt (AETG). Instructora de Moviment Conscient Rio Abierto. Professora de Cuina Natural i Energètica. Llicenciada en Farmàcia.