22 jul. Gestalt per viure millor

Gestalt per viure millor

La Gestalt és una teràpia humanista que creu fermament en l’autoregulació organísmica, és a dir, en la capacitat de tots els éssers vius de satisfer les seves necessitats i de regular-les per avançar envers l’equilibri.

Gestalt és una paraula alemanya –el creador d’aquesta teràpia va ser el metge neuropsiquiatra alemany Fritz Perls–, i significa «cercle de l’experiència». La descripció de «cercle de l’experiència» seria alguna cosa com:

• Reconec una sensació en mi;
• La tradueixo en un desig o necessitat;
• Recorro a/obtinc les eines per satisfer-la; 
• Em satisfaig;
• Em reconec satisfet i alliberat d’aquesta sensació per tal de poder atendre una altra senyal del camp en el que em moc.

Les neurosis tenen a veure amb interferències en els cercles d’experiència.

Això fa que, sovint, enlloc de moure’ns de manera fluida en aquesta autoregulació de l’organisme viu que som, bloquegem assumptes importants i anem acumulant experiències sense resoldre. La vida pot ser feixuga amb aquest pes. La Gestalt proporciona eines per al tancament d’aquestes necessitats ja sigui perquè aprenem a resoldre-les o a acceptar que no tenen solució.

Alliberar els assumptes pendents a la nostra vida és sanador.

Sovint em pregunten quin és el moment d’iniciar un procés terapèutic. Considero que aprendre quina és la nostra peculiar manera de boicotejar-nos ens va a bé a tots. En major o menor grau, tots disposem d’un determinat grau de neurosi i és interessant conèixer com opera i interfereix en la nostra vida. Però quan la diferència entre el que és la nostra vida i el que voldríem que fos és massa gran com per saber gestionar-la o acceptar-la, el moment de demanar ajuda ha arribat.

La Gestalt entén el procés terapèutic com una relació interpersonal que es basa en el no judici i l’honestedat i on té molta importància la comunicació no verbal. Entre les dues persones, terapeuta i client, es crea un espai on tenen cabuda emocions i sensacions corporals. La consciència en l’aquí i l’ara del que va emergint és sanadora. El terapeuta acompanya, assenyala allò que és obvi i representa l’actitud facilitadora del procés; és a dir: està present, sense judicis, obert i en contacte amb les percepcions pròpies.

Hem parlat de que la teràpia aporta coneixement sobre un mateix, saviesa. Tant o més important que el coneixement, és necessari desenvolupar una relació amorosa amb nosaltres mateixos i això també succeeix a teràpia.

Com si parléssim d’un ocell que vol aprendre a volar, són necessàries aquestes dues ales, la saviesa i l’autoestima. Aleshores som lliures per pilotar la nostra vida. I això sempre és satisfactori.

* Font fotografia: Designed by Freepic.diller / Freepik