Houston, tenim un problema: comunicant amb el cos

comunicant amb el cos

Houston, tenim un problema: comunicant amb el cos

El cos. Segle XXI

Situació: acabant la segona dècada del segle XXI, latitud global i Big Data absorbint i vomitant informació “personalitzada” a la velocitat de la llum. El meu cervell, el teu cervell, el del meu veí, el del nostre metge i el del vostre fill de tres anys atrapats en un vídeo, una notícia, un Mem, un GIF, una oferta, la borsa cau, només dos likes, penjo una selfie mentre obro el maps i localitzo on ets.

Compro menjar preparat i la cervesa hipster o postmoderna de torn. No importa el plàstic, ni tan sols l’embolcall d’alumini. La moda healthy i el Save de Planet no han arribat en aquest súper i vaig de pressa. No tinc temps. Qui té temps?

Corro cap a casa i de cop, una opressió al pit. Un pàlpit gran, deixo la tablet un moment sobre el moble i em duc una mà al pit. L’esquerra. Amb la dreta recupero la tablet i teclejo símptomes d’infart en dones de 45 anys. Per si de cas truco al 112. Ambulància, hospital.

Ni tablet, ni mòbil, ni idea dels likes de la darrera selfie publicada. Només és angoixa, em diuen, que ja se’m passarà…Però l’opressió es transforma en dolor intens i l’estómac fa com si volgués donar-se la volta i girar-se cap avall, tremolo fort.

Notar el cos m’espanta.

Els demano si us plau que em donin alguna cosa per deixar de sentir-me i la infermera em dona la mà. Llavors ploro i l’angoixa s’esvaeix.

Ni idea de què està passant, no tinc manual ni registre que em serveixi de referència. Alguna cosa s’ha aturat de cop i estic aquí amb el meu cos. Tota jo sóc COS i em diuen que respiri, i respiro. Què ha passat amb el meu cos? O amb mi? On era? En realitat sóc aquest cos o només la idea de mi, de les meves fites i d’aquesta bicicleta que no sé com aturar?

La lògica de la ment i la lògica del cos. Diferents velocitats. Quin espai acull el mamífer que sóc?

En la relació entre la psique i el cos es tracta de recuperar la consciència d’unitat. La seva pèrdua produeix tensions, conflictes i aquest dolor inevitable quan pretenem separar quelcom que la natura vol unit, en siguem conscients o no.

Necessitem recuperar el desig real, connectat amb el cos, com a brúixola per orientar-nos. Assumir la nostra responsabilitat i conrear un bon cabàs de voluntat per poder avançar: Què vull? Què trio? Acariciar l’exigència suaument i generar confiança en el cos. Respirar una, dues, tres vegades, encarnar-me i moure la pelvis, el ventre…ah, el plaer!

Les tècniques per entrar en contacte amb el cos són moltes i variades. Totes són saludables. El cos no menteix; què és meu i què és de l’altre? què m’ofega? què em plau?

Comunicant amb el COS…Segle XXI, persistir en viure en el món del que és real. De què em parles? Que et fa bé? Què necessites?

Encarnar-me per harmonitzar idees i emocions amb la vida que trio per a mi.

*****************

Pròximes propostes per entrar en contacte amb el cos:

Diumenge 20 de gener | 10h

Taller de Moviment Treball sobre Sí “Cara a cara amb les Polaritats”

Dimarts 5 de febrer | 19.30h

Inici del segon trimestre del Cicle de “Moviment Treball sobre Sí”

*****************