Què és això del Creixement personal?

creixement personal

Què és això del Creixement personal?

L’expressió “Creixement personal” fa referència a l’aprenentatge sobre un mateix.

Coneixeu aquella dita que diu “veure la brossa a l’ull de l’altre i no veure la biga a l’ull d’un mateix”?. Doncs es tractaria d’anar per la vida interessant-nos per les mides i material de la biga real que portem a l’ull.

Els aspectes de la societat en què vivim, els valors familiars i el que entenem en general per educació, contribueixen a formar un eix vertebrador de creences mentals pròpies. També una paleta emocional que tenyeix la manera com sentim el que ens envolta i una plàstica corporal que ens caracteritza. De manera inconscient i en base a aquests aprenentatges, dividim la realitat entre el que està bé i malament, el que convé i el que cal evitar. Tot plegat configura una imatge que mostrem a les nostres relacions com si fóssim nosaltres. I acabem confonent-nos amb ella.

En realitat som moltíssim més. A través del creixement personal pretenem reapropiar-nos d’aspectes negats o amagats.

En aquesta part “fosca” sovint hi ha un munt de portes o oportunitats que suposen sortides, espais de llibertat, de gratitud o senzillament respostes a dificultats que la vida ens presenta.

En realitat, qualsevol cosa serveix per al creixement personal. Ja que aquesta màscara amb que ens definim està composada d’aspectes físics, mentals, energètics i emocionals que s’influeixen i conformen entre sí, tant és que comencem per practicar ioga i adonar-nos com tensionem el cos, o que es proposem aquietar la ment amb exercicis de mindfulness o meditació i ens sorprenguem amb el tipus de pensament que ens visita.

Tots disposem d’una saviesa innata i si ens decidim a voler veure-hi, la intuïció ens sabrà guiar per on començar. Fins i tot l’alimentació és una bona eina per adonar-nos quina és la nostra especial manera de sabotejar-nos i potser de demanar-nos com és què som addictes a un aliment que aparentment no ens està fent bé.

Fins ara estic parlant de saviesa. Saviesa entesa com a capacitat de reconèixer la realitat, o alguna cosa de la biga que portem al ull. És cert, la saviesa cou, rasca… No conec ningú que li sigui agradable descobrir aspectes aparentment “poc bonics” d’un mateix.

Per això, tant o més important que la saviesa, és necessari desenvolupar una mirada afectiva, compassiva o d’autoestima.

Primer és envers un mateix i amb el temps es va obrint pas cap els altres. És difícil avançar si no disposem de les dues ales: Saviesa i Compassió.

Sovint, aquesta mirada bona cap a nosaltres mateixos necessita ser nodrida. Tampoc importa a través de quina activitat; tant és que sigui entrant en contacte amb la natura o movent-nos al ritme d’una música suau o tastant la dolçor d’un estofat de verdures. El que importa és l’absència de judicis, sostenir la possibilitat d’aturar-nos, contactar amb el que sigui que sentim.

I respirar.

L’Alzina de Collbató va néixer ja fa uns anys amb la voluntat de sostenir un espai de nutrició físic, mental i emocional. Com una manera d’estimar…

 

També et pot interessar